En record de Josep Campamà

Llegeixo en un butlletí d’entitat excursionista que en Josep Campamà i Roca va morir el passat dia 11 d’abril als 94 anys.

Potser a les generacions més joves el nom no els hi digui res, però de ben segur tots els barcelonins que han superat la quarantena recorden la botiga d’esports de muntanya Campanà del carrer Urgell-Diputació. Quan el Decathlon no existia, ni Balmat, ni Vertic i Andorra estava més lluny que ara, Campamà era la botiga de muntanya amb més material de Barcelona. Són moltes les generacions d’excursionistes barcelonins que s’han comprat les botes, les motxilles, els paraneus, les cordes o piolets a Esports Campamà. Botiga a l’antiga, amb una decoració plena de sabor i uns aparadors atractius, durant forces anys ha estat el comerç de referència per l’excursionisme barceloní. Ja fa temps que la va traspassar i ara la porten altres mans, però des d’aquí volem dedicar aquestes ratlles de record a un excursionista que des del seu comerç va equipar a varies generacions excursionistes catalans.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: En record de Josep Campamà

  1. Júlia diu:

    Me’n recordo perfectament, tota una època, fas molt ben fet de recordar-lo, les botigues d’esports, aleshores, eren un altre món, encara allunyat del disseny i les bajanades.

  2. També me n’he assabentat pel butlletí d’un centre excursionista. I m’afegeixo a l’homenatge sentit de tots els que de més aprop o més lluny vam conèixer en Campamà.
    Kumbaià, Déu meu, kumbaià.

Els comentaris estan tancats.