Els colors del verd

Pujava cap al Pirineu. El dia era radiant i la primavera esclatava per totes bandes. Els camps de blat verds i espigats, ondejaven moguts per l’oritjol matinal. Les flors campaven alegrament als marges, els rebots de les plantes i els arbres s’obrien a la nova vida.Però els meus ulls s’anaven a la barreja de verds a la serra. Un verd fosc i sever dels pins i avets tacat pel verd clar, intens, lluent, puríssim, dels faigs i bedolls. Quin contrast! Un esclat de vida i color, de llum i bellesa. I per sobre la neu de les congestes fonia.
Vaig recordar la frase de l’amic i poeta ocasional Conrad Vilamanyà, que un dia de finals de maig al peus del Puigmal, prop de la font de l’Home Mort, em va dir: "Estimar no és altra cosa que esdevenir, en una primavera inacabable, neu i gleva en la fosa."

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Els colors del verd

  1. Júlia diu:

    Molt bonic, però, qui sap el que és, estimar?

Els comentaris estan tancats.