Ha mort Francesc Viladomat

Fa pocs dies va morir als 73 anys d’un atac de cor, l’empresari catalano-andorrà Francesc Viladomat, un dels pioners de l’esquí en aquell país. L’any 1952 va posar en marxa al Pas de la Casa un petit remuntador juntament amb en Bernat Boixeda (el mateix de la primera al Gat?), però no va tenir èxit. 4 anys més tard, el gener de 1957 va inaugurar un remuntador impulsat per un motor de camió. Era el telesquí del Coll Blanc, de 2 quilòmetres de longitud i 480 metres de desnivell. Posteriorment aniria inaugurant els telesquis de Grau Roig, Costa Rodona, Font Negre i la Solana. La seva empresa, Telesquis Viladomat, va funcionar fins el 1969, quan es va fusionar amb la SAETDE, l’actual propietaria de l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig, integrada avui en Grand Valira.

Viladomat havia nascut el 31 de septembre de 1931 a Cerdanyola, i va anar a Andorra als 10 anys, acompanyant al seu pare, Josep Viladomat, exiliat. Va inaugurar amb la seva germana la botiga Esports Viladomat, que continua actualment en mans d’una altra branca familiar.

Viladomat fou un gran esportista, 17 cops campió d’Espanya d’esquí i va participar també en els jocs olímpics d’Oslo i Cortina d’Ampezzo dins l’equip espanyol, ja que Andorra no tenia encara presencia al Coi, i fou un del fundadors del Comité Olimpic andorrà.

Malgrat residir a Andorra des de 1941, fins el 1994 no va rebre el passaport andorrà. Era una figura molt respectada i fou un personatge cabdal en el desenvolupament del negoci de la neu a Andorra. Per a uns Viladomat ha estat un gran empresari que ha portat riquesa i desenvolupament al país. Per altres una persona que s’ha carregat el paisatge i que ha impulsat unes politiques empresarials depredadores del territori. Com passa sovint, la veritat té més matisos de gris que de blanc o negre. En tot cas em penso que la mort de Viladomat hauria de tancar una època de la industria de la neu a Andorra. S’ha d’acabar definitivament la permanent fugida endavant de la industria de la neu, amb l’ampliació constant de nous remuntadors. Ara els temps són diferents, la sensibilitat també i calen unes polítiques noves per salvar el que encara resta de muntanya. Hi serem a temps?

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.