Revistes de muntanya II

Continuem la sèrie de posts encetats ahir sobre revistes de muntanya.

[@more@]

Dins del mateix grup de Desnivel, la segona capçalera és la revista Grandes Espacios. Més jove, va sortir al mercat per cobrir un nou segment, emergent, el de la gent que practica això que s’en diu turisme actiu o aventura, i abans es deia muntanya mitjana o fàcil, encara que ells prefereixen parlar de naturalesa activa. Té una vocació popular i de ser accessible a tothom. Amb un excel·lent tractament gràfic, una infografia treballada, ofereix normalment articles divulgatius de zones d’arreu d’Espanya i de tècnica i material, sempre molt introductoris. Es mou entre el públic del turisme actiu i la gent arribada a la muntanya, al costat dels veterans de la muntanya fàcil. La seva tirada és important i està al voltant dels 35.000 exemplars. Sense una vocació elitista com la seva germana gran, ha crescut i s’ha consolidat com el producte de l’editorial més rendible.

La revista Escalar està totalment centrada en el món de l’escalada esportiva. Aquest és un món tancat, quasi hermètic per als no iniciats, i és una publicació que només busca aquest públic i que no pretén ni pot interessar a cap altre escalador. Els escaladors esportius, urbans, de bloc, de competició formen una germandat, quasi una secta, feta de passió i fanatisme, incomprensible per la gent aliena. Aquesta capçalera pretén ser el vehicle de comunicació entre els membres de la secta, i en cert sentit s’hi acosta, encara que per les característiques socials anàrquiques i desestructurades dels escaladors, no ho acabarà d’aconseguir mai. També té una funció important en la construcció de mites i amb els seus articles i reportatges col·labora activament en el llançaments de les figures del moment, el que ells diuen “jovenes mutantes”.

A partir de la botiga Barrabes, i gràcies a la seva expansió, es va crear una nova publicació, que sota el nom de Cuadernos Tècnicos, va néixer com a revista gratuïta. El seu objectiu bàsic és servir com a canal afegit per vendre els productes de la botiga i la web. Per això majoritàriament es dedica a l’analisis de productes i materials, a cops de manera molt aprofundida i tècnica, i alguns articles de zones o grans escalades i extensos articles de tècnica de muntanya. És una revista molt tècnica i pensada per usuaris elevats, amb una producció material molt pobre (paper de baixa qualitat, unes fotografies dolentissimes, una maqueta pobre i una impressió deficient) per abaratir costos. Després d’una sortida fulgurant, va tenir una aturada i es va reformular. Ara ha deixat de ser gratuïta i s’ha convertit en de pagament. Sembla estabilitzada, i tira al voltant de 15.000 exemplars, encara que la majoria d’exemplars són promocionals. Es manté per la publicitat dels fabricants del material que té la botiga, i el nivell dels seus continguts és habitualment tècnic, encara que força irregular.

Campo Base és la novetat del mercat. Llançada per una editorial comercial de Madrid, és un intent d’aprofitar el nitxo que segons els seus editors hi ha al mercat, des d’un plantejament clarament mercantil. Feta amb mitjans, excel·lent impressió i tractament gràfic massa irregular, està basada en grans articles i reportatges i material comprat a agències estrangeres. En poc menys d’una any ja ha canviat de director i el gran inconvenient que té és que sembla feta des de fora el sector, sense connexió directe amb el “mundillo”. Dona la sensació que a la redacció li falta disposar de bons contactes i una bona agenda, i encara que ha aconseguit robar a algun col·laborador de Desnivel, continua amb una certa imatge d’outsider. El seu tiratge és un misteri i la publicitat molt baixa, pel que la seva viabilitat empresarial planteja seriosos dubtes, encara que ha superat l’any d’existència.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.