Joan Coromines i l’excursionisme

Fa dies que volia parlar d’en Joan Coromines, aquest homenot irrepetible, ara que es celebra el centenari del seu naixement. Sento per la seva obra una admiració il·limitada. Crec que ha fet una tasca irrepetible, quasi sobrehumana, amb una tenacitat, constància i dedicació cuasi religiosa. No puc opinar sobre la seva qüalificació com a filòleg, pobre ignorant de mi, però diuen que ha estat el millor de tot el segle XX, i per alguns, Joan Solà dixit, el millor de tots els temps. Només com a consultor esporàdic d’alguns dels seus treballs puc dir que caic d’esquena cada cop que llegeixo algun article seu. Sempre són un devassall d’erudició, cultura i capacitat intelectual. Ha estat un patriota de pedra picada, d’un tremp irreductible. Diuen que tenia una personalitat difícil i un temperament a cops irat.

De tot el que he llegit aquest dies, repesco un fragment del discurs pronunciat quan va acceptar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 1981: "Sense l’excursionisme, senyors, no hi hauria hagut Onomasticon Cataloniae. Sense l’excursionisme, no s’hauria pogut fer la meva part de la investigació de l’etimologia catalana, que ara està sortint." (http://www.geocities.com/toponimia_valles/bibliografia/llibre.html)

Aquesta declaració és un altre actiu a afegir al llibre de caixa de l’excursionisme.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.