Bach i muntanya

Dilluns al vespre vaig poder escoltar la interpretació al Palau de la Música Catalana de la Passió segons Sant Mateu de J.S.Bach. És la sisena vegada que l’escolto en directe, a banda de tots els cops que l’he sentida en diverses gravacions. La versió va ser simplement correcte, una mica plana, amb uns bons interprets però un treball de direcció fluix, però malgrat tot la bellesa de Bach va planar per la sala.

Algunes Setmanes Santes han començat amb l’audició de la Passió. I sempre han vingut acompanyades de bones estades a la muntanya. Recordo un any que la Passió va ser el preludi de la Chamonix-Zermatt, un altre de la travessa del Pallars-Aran de refugi en refugi, un altre d’una divertida estada a Respomuso amb una nevada memorable.

La música de Bach i la muntanya són indestriables a la meva vida. Bach i la seva obra són el cim de la música clàssica. Hi ha passatges de Bach que són insondables, als que hi torno un cop i un altre, intentant esbrinar el seu misteri, fascinat per la seva bellesa. La inefable ària inicial i final de les Variacions Goldberg, aparentment idèntiques però intrínsecament distintes, el vertigen del primer moviment de la suite nº1 per violoncel, l’emoció veritablement trascendent d’algunes Cantates interpretades per Fischer-Diskau, la tragèdia de la Passió, el misteri de l’Art de la Fuga, l’endimoniada atracció de la polifonia d’algunes Cantates, la profunditat de les seves peces per a orgue, la màgia d’uns quants passatges de la seva música per teclat interpretada per l’incomensurable Glenn Gould. Bach ho és tot i tota la música està a Bach.

Recordo caminar una tardor per la Selva d’Irati acompanyat per un concert de Brandenburg, escalar una agulla de Montserrat amb la música d’orgue de fons, endinsar-me per les fagedes del Montseny amb les inefables polifonies bachianes, arribar a un tres mil acompanyat de la tornada d’una Chacona…

Bach i la muntanya, la muntanya i Bach. En el fons cada dia em sembla més clar que són dos camins per la mateixa recerca.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.