Caminada per Montserrat

El pronòstic meteorològic al Pirineu era incert. Necessitava sortir i una trucada inesperada d’un amic va canviar els plans. Vam quedar a Santa Cecilia per estirar les cames. El diumenge em vaig llevar d’hora i, com tenia temps, vaig deixar el cotxe a Monistrol. Per la drecera de l’Aigua vaig pujar fins el Monestir de Sant Benet. Allí vaig entrar un moment a l’església. M’agrada molt la reforma feta, i especialment seure en un banc i mirar pels grans finestrals cap al Cavall. Hi trobo un recer de pau i serenitat, una unió de la fe i la muntanya.

Per la baixada del Matxos vaig continuar fins Santa Cecilia. Mentre esperava el company, vaig ganyipar observant el Pirineu Oriental ben nevat, amb núvols i boires. Feia sol i fred.

Comencem a caminar pel GR, sota les grans parets. Aixeco el cap i empetiteixo sota els estimballs. Al Pla de la Trinitat trobem la primera ermita. Sant Dimas, Sant Salvador, Sant Benet… Al seu voltant un aiguabarreig d’alternatius, escaladors, místics, antisistema. D’una gambada pugem fins el capdamunt de la Trompa de l’Elefant. Quin goig.

Uns quantes volves de neu ens fan marxar. Des de Sant Antoni contemplem el Cavall. Estic en silenci. Recordo el N.L., potser un dels meus millors amics, mort ja fa mes de 15 anys a la normal. Glopades i records de tristesa i dolor. Ràpid descens per la canal dels Eritjols, bruta i perduda, però factible.

Mai he estat gaire montserratí, i encara continuo sense acabar d’entendre la veneració que hi ha arreu de Catalunya per tot allò de Montserrat. Malgrat tot, de tant en tant, cal tornar a Montserrat. Hi ha quelcom que només ho trobes allí.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Caminada per Montserrat

  1. Ja ho va dir un servidor en una anterior encarnació:

    “No era Montserrat natura viva
    que s’espiritualitza en un moment;
    era miracle antic i persistent,
    crit de combat, bandera decisiva
    i era història i futur conjuntament

    Era la noble teoria blava
    apuntalant les fites d’un camí,
    i era la pedra que justificava
    el meu orgull d’haver nascut aquí”

    Josep Mª de SAGARRA – El Poema de Montserrat
    (per servir a Déu i a vostè, Sr. Faura!)

Els comentaris estan tancats.