En la mort d’Anderl Heckmair

El passat 1 de febrer va morir a Baviera, als 98 anys, aquest famós alpinista. Heckmair va ser conegut per haver estat el líder de la cordada que va aconseguir realitzar la primera ascensió a la paret nord de l’Eiger. Nascut a Munich i membre natural del que s’ha conegut com a Escola de Munich, va destacar aviat com a bon escalador i alpinista, amb una notable capacitat tècnica. Durant la seva joventut va escalar molt en roca, i aviat entrà a treballar a l’Ajuntament muniquès com a jardiner. Els caps de setmana anava amb bicicleta fins el peu de les parets que volia escalar.

[@more@]

El 1937 va dur a terme la primera escalada sense vivac a la Cima Grande de Lavaredo i el 1938 va fer la primera a la nord de l’Eiger, juntament amb Ludwig Vörg, qui ja tenia un anterior intent.

La nord de l’Eiger era en aquella època el darrer dels “grans problemes dels Alps”, juntament amb la nord de les Grands Jorasses i del Cerví, recentment escalades. Les cordades més fortes de l’època havien fet diversos intents, però tots havien fracassat, amb tràgiques conseqüències, el que li havia donat una fama de paret tràgica.

Heckmair va tenir èxit pel canvi d’orientació que va donar a l’ascensió. Fins llavors totes les cordades ho havien enfocat com una ascensió de roca amb problemes de neu, mentre que ell ho va enfocar al revés, com una ascensió de neu i gel amb problemes de roca. L’ascensió la van fer juntament amb la cordada dels austríacs Heinrich Harrer i Fritz Kasparek, però el veritable motor de l’ascensió va ser Heckmair. Durant l’ascensió va estrenar un piolet de pic curvat i uns crampons de dotze puntes, que fins molts mes anys mes tard no es van popularitzar.

A Heckmair se’l va acusar a cops de connivència amb el règim nazi, però a diferència de Harrer mai es van poder provar i cada cop sembla més clar que ell mai es va barrejar amb la política de la seva època.La resta de la seva vida va treballar de guia.

Heckmair i la seva ascensió a la nord de l’Eiger forma part de la història en majúscules de l’alpinisme. És un personatge que amb només una ascensió ha entrat en l’Olimp dels grans. Potser hi ha altres alpinistes amb un currículum més brillant i extens, però la primera  a la nord de l’Eiger ha estat una ascensió clau i de referència en la història. Heckmair va escriure dos llibre, un traduit, Els tres darrers problemes dels Alps, reeditat darrerament per Desnivel, i My life as a mountaineer. Descansi en pau un protagonista de la història de l’alpinisme.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.