Topada amb el caçador

Aquella matinal tenia un objectiu modest. Pujar a l’ermita de Sant Marc, a la serra de Brocà, en un racó perdut de l’Alt Berguedà. Vaig sortir amb les primeres clarors, caminant entre boscos amb un pas viu, per deixar enrera el fred. Al cap d’un parell d’hores, en un revolt sobtat del camí, vaig ensopegar amb un caçador. Estava de guaita, esperant que els companys i els gossos fessin pujar el senglar des del fons del barranc.

 

          Bon dia, (vaig dir amb prudència )

          Bon dia, em respongué

[@more@]

          Fa fred avui.

          Prou

          Com va la cacera?

          Malament. És un mal any. Amb aquesta secada no hi ha rebrots ni aglans, i el porc ha marxat.

          Que em dieu, que no hi ha porc senglar? Si tot Catalunya en va ple.

          Doncs aquí ha marxat. Segur que és per culpa d’aquest carai de cérvols i cabres que han deixat anar. No hi ha dret. Ho destrossen tot.

          Però be deveu caçar també els cérvols, oi?

          No hi ha mascles, han marxat també. Només femelles. A qui se li acut deixar anar per aquí cérvols, fan mal al pagès i es mengen l’herba de la vaca. Un dia en vaig contar 27 en un sol camp. Avui no farem res.

          Podeu caçar per aquí, no és una Reserva?

          La Reserva està més amunt, aquí és el nostre “coto”, però no ens serveix de res.

          Que voleu dir?

          Que no ens respecten el coto. Que facin el que vulguin a la Reserva, però que ens deixin viure i caçar, que no fem mal a ningú. Deixen anar els cérvols i espanten la caça. Estem farts de pagar, a tots i a tota hora. La federació, l’assegurança, el coto… Heu vist a ningú que hagi de pagar per parlar per un walkie? Doncs a nosaltres ens fan pagar per utilitzar un canal! I ara només faltava això del llop. A qui se li acut portar un llop per aquí. Fa un parell de setmanes, un dia de pluja que anava amb el jeep per les Bassotes, vaig trobar-me amb una ovella morta sota un pedrot. Estava esguinçada per l’estomac, i al coll hi havia els ullals del llop. Segur que era ell! La vaig enterrar i no vaig dir res a ningú. Anirem malament amb això del llop. Aquí no el volem. Fa mal al xai i al ramat.

          Però diuen que paguen les destrosses

          Res, el pastor perd el xai, la cria i el temps de feina. I això no ho paga ningú. No es pot portar llops a la muntanya des d’un despatx. No en tenen ni ideia, aquests.

          Diuen que es bo per la muntanya que tornin els llops

          Quina tonteria. Jo soc fill d’aquí i fa més de cent anys que no hi ha llops. Jo m’estimo la muntanya, però el llop no el vull ni veure. I si mai m’el trobo, li fotré un tret.

 

Ens vam acomiadar, jo cap amunt i ell per retrobar-se amb els companys de colla. Mentre caminava pensava en les seves paraules. De sempre he detestat el caçador de ciutat, que va al bosc sense entendre res. Però també he tingut una certa comprensió envers el caçador de tota la vida. És una persona que a la seva manera s’estima la muntanya. No és la meva, però camina i tresca pels viaranys seguint les petjades dels animals. I aquest caçador se sent malament. Perseguit per les administracions. Una mica com l’excursionista.

Em penso que l’excursionista i el caçador, que abans eren els únics a la muntanya, juntament amb els pastors, ara es troben arraconats i tenen la sensació que fan nosa. Els biòlegs i els turistes s’estan apropiant de la muntanya. El temps dirà si és per bé o no.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.