Ampliació de Gran Valira

 

Des de que ha començat la temporada de neu d’enguany ha sortit a diversos mitjans de comunicació un nou projecte relatiu a l’esquí. És un projecte on fa varis anys que s’hi està treballant amb molta discreció i que finalment sembla que veu la llum, superats nombrosos problemes legals i de dret internacional. Es tracta de l’ampliació del domini esquiable de l’estació andorrana anomenada Gran Valira, que malgrat aquest pompós nom no és més que la unió de les estacions d’esquí de Soldeu, Grau Roig i Pas de la Casa.

La primera fase del projecte consistirà en la construcció de tres remuntadors cap a la zona del Pic de Pedrós. Amb ells s’aconseguirà posar a l’abast dels esquiadors una amplia zona de neu verge. En una segona fase s’unirà amb l’estació de Porté-Puymorens.

Aquest projecte convertirà a Gran Valira, actualment el domini esquiable més gran del Pirineu, en un altre encara molt més gran, líder destacat, distanciant-se clarament de Vaqueira. També significa una important novetat al món de l’esquí pirinenc, ja que suposa la primera estació transfronterera, com passa sovint als Alps.

[@more@]

Però allò més important de tot aquest projecte és allò que no es fa públic o bé s’intenta amagar amb tota discreció. Al darrera hi ha dues intencionalitats molt clares: en primer lloc permetre créixer al Pas de la Casa, encotillada per la línia fronterera i sense terreny per edificar més. Està previst en una primera fase la construcció de fins a 4.500 llits entre nous hotels i apartaments, i en una segona fase encara més llits, en una quantitat no declarada. Però una altra intenció clara és facilitar als esquiadors catalans de la Cerdanya un nou accés que permeti evitar les cues andorranes. I els projectes no s’acaben aquí. La societat explotadora de Gran Valira acaba de comprar el 10 % de l’estació d’esquí d’Ax les Thermes i a mig termini pensa seguir invertint.

Aquest nou projecte, suposa un nou salt endavant en la folla cursa dels empresaris de l’esquí als Pirineus. A Andorra, on el negoci de la neu és un afer nacional que es practica amb total desvergonya i sense cap mirament per la conservació del medi, com que ja no els queda prou espai al país, es dediquen a conquerir l’estat  veí. Sembla que ningú vulgui veure que s’ha de posar aturador a aquesta cursa embogida, a aquesta fugida endavant d’un model de desenvolupament industrial intensiu que té unes conseqüències sobre el medi importantíssimes i irreversibles. No podem continuar posant pilones a totes les valls i muntanyes pirinenques. Perquè al darrera venen les construccions immobiliàries, les carreteres, els residus, el consum de recursos, el malbaratament de l’energia.

A qui ens agrada la muntanya haurem perdut una nova vall per anar a fer esquí de muntanya. El pic dels Pedrons era tot un clàssic a inici o final de temporada, per omplir una ràpida matinal, en un entorn encara interessant. Em penso que qui no aprofiti aquest hivern per fer-lo, mai més el podrà fer sense el brunzit d’un remuntador sota l’orella.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.