Neorurals

Neorurals

 

Llegint un numero endarrerit del mes de novembre de Presència, aquest excel·lent suplement que fan alguns periòdics en català, hi he trobat un article sobre els neorurals pirinencs.

És un tema interessant. Durant els anys 70 i 80 va existir un cert èxode d’urbanites cap als Pirineus. Eren col·lectius o individus fortament ideologitzats, amb uns compromisos clars de canvi de vida i d’una barreja d’idealisme i ètica social diferent, amb una clara voluntat de viure de la terra. Un bon grapat d’aquelles experiències van fracassar, degut a les dificultats de convivència del mateix grup, a la dificultat de viure de la terra i a la resistència d’acolliment per la població indígena. Malgrat tot algunes persones i experiència van resistir i han estat autèntics revulsius per la recuperació de pobles abandonats (p.e. Ferrera)  o que s’encaminaven a la seva extinció.

[@more@]

Ara el panorama sembla diferent. La gent que va cap al Pirineu no té les mateixes premisses que fa vint o trenta anys. Son persones molt heterogènies, amb motivacions ben distintes i perfils variats. Pocs, ben pocs, pretenen viure de la terra. La majoria busquen formules per viure dels nous filons d’ocupació que s’han creat al Pirineu (turisme, construcció, serveis) o bé tenen feines que els permeten residir lluny de les grans ciutats (teletreball, professions liberals) i que gràcies a la millora de comunicacions es poden donar el luxe de viure en petits poblets. És un esquema distint.

En qualsevol cas sembla que el Pirineu va guanyant lentament població, o si més no ha aturat la seva davallada. En l’article no es parla de la realitat de la immigració extraeuropea, important a llocs com la Garrotxa. Tanmateix el que queda clar es que l’única forma de fixar població és dotar de serveis bàsics a la població (educació i sanitat) i de possibilitats de treball. Si això s’aconsegueix la resta vindrà sola i la demografia del Pirineu es podrà estabilitzar.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Neorurals

  1. isnel diu:

    Normalment llegeixo Presència els diumenges, però aquest em va passar. Dels neorurals dels anys 70 i 80, n’hi va haver, com bé dius i com sembla que va dir Presència, de tot. Uns van resistir uns anys, uns altres,uns mesos, uns altres quatre dies. Però n’hi ha que encara hi són. I no tots eren al Pirineu. Per les comarques de Girona, n’hi haver una colla que es van instal·lar per l’Alta Garrotxa i pel Ripollès. Algun dia se n’hauria de parlar molt a fons, d’aquells a qui jo sempre he anomenat “els germans petits del 68”.

  2. Gran article per publicar increïble el bon interestin

Els comentaris estan tancats.