Els bells camins que no menen enlloc

Gràcies a un erudit amic m’ha arribat a les mans un breu text de Prudència Bertrana publicats dins les seves Proses bàrbares, que sota el títol Els bells camins que no menen enlloc, és un preciós cant als corriols, viaranys i caminois perduts de muntanya. Haig de confessar que desconeixia el text, i que he llegit les quatre planes amb alegria i gust.

A Prudenci Bertrana li agraden els camins  que són “solcs imperceptibles en les ufanors dels matissers, rengles de petges en els mulladius; rastres que amb treballs esfloren les molses en els baguenys, que foraden les bardisses en els rierals o que esllavisen la pedruscalla en els avencs.

[@more@]

Però encara li agraden més els éssers misteriosos que els ressegueixen “Trist, alegre, vençut o vencedor, perseguit o perseguint, el primer que s’ha obert pas allí on no n’hi havia és un coratjós, un indòmit”. I per què córrer? “Si us agrada de saber quelcom del sospirar dels oreigs en l’espessor dels boscos, de les olors íntimes dels marges florits, dels murmuris de les aigües verges i de la bonesa i suavitat del cor de les muntanyes, cal menysprear el temps, les bruixoles i els diners…” Cal seguir els camins perduts, perquè “en tots hi ha poesia”. “Pels corriolets que no menen enlloc … no hi manquen pas… redossos amicals i tebis, amb fullaraca per a jeure, amb branquillons per encendre i amb rocs planers i bugadejats per a servir de taula.”

 

Aquests camins perduts que no menen enlloc són aptes per tothom i cal que “endevineu la mitja hora viscuda reposant a ple sol, en plena orgia de la vista esplaiada, amb el pur acontentament d’una frugalitat heroica; i, encara que no sigueu filòsof, aquelles deixes us conviden a meditar com un borrós jeroglífic de felicitat terrenal.”

 

Poques vegades és pot llegir en menys línies i més bellament la poesia i la filosofia dels camins perduts a la muntanya. Gràcies Bertrana!

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.