Convivència a les pistes d’esquí

Només començar la temporada de neu torna a plantejar-se una vella polèmica, la convivència entre els esquiadors alpins i els de muntanya a les estacions d’esquí. Llegeixo a un diari electrònic suís (http://www.24heures.ch/home/journal/gros_titres/index.php?Page_ID=6445&art_id=44344&Rubrique=Gros+titres) la noticia segons la qual farts d’aguantar els esquiadors de muntanya, l’estació de Diavolezza ha decidit fer-los pagar quan utilitzin els seu domini. Directors d’estacions dels Alpes de Soleil, al Vaud, sembla que faran el mateix. A Chamonix la Comuna (Ajuntament) ha dictat una orde segons la qual està prohibit el pas d’esquiadors de muntanya per les pistes d’esquí, amb amenaces de fortes multes. A l’estació de Morgins també han prohibit el pas dels esquiadors de muntanya que utilitzen el domini esquiable per entrenar-se. Els motius són que els esquiadors de muntanya pertorben els esquiadors alpins. Diu el director de Diavolezza, als peus del Bernina, que hi ha dies que tenen fins a 200 esquiadors de muntanya per dins les pistes i es planteja un problema real de seguretat i cohabitació.

[@more@]

Em penso que els problemes autèntics els creen aquells esquiadors de muntanya de vocació més esportiva que utilitzen les pistes per entrenar-se, ja que allí tenen la neu garantida i un entorn segur per acumular metres de desnivell a les cames comodament.

 

En aquest cas puc entendre la reacció de les estacions d’esquí. Em penso que té sentit limitar el pas dels esquiadors que utilitzen un domini esquiable alpí per entrenar-se, ja que és una com el cas dels conductors suïcides que van contra direcció. Els esquiadors alpins descenen i els de muntanya ascendeixen, i les possibilitats de colisió són reals.

 

Per pura coherència el pagament no resol el problema, i em penso que s’hauria d’anar cap a una certa regulació que permetés la convivència i també caldria exigir una utilització responsable de les pistes pels esquiadors de muntanya.

 

Tanmateix, i això és una opció personal, no li veig cap gràcia anar a fer esquí de muntanya dins d’una estació d’esquí, ni que sigui per entrenar-se un dia de mal temps o per absència de neu a la muntanya. Per a mi és una pura contradicció en els termes.

 

Però el que no podria entendre de cap manera seria que els esquiadors de muntanya que necessàriament han de passar per una estació per fer una travessa o assolir un cim haguessin de pagar. Suposa el pagament d’una taxa per accedir a la natura i a la muntanya. És del tot inacceptable i una mostra més de la privatització dels espais de muntanya a favor d’un model turístic consumista. Haurem d’anar seguint el tema, però un cop més és una noticia negativa pels amants de la muntanya, que potser aviat veurem a casa nostre.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Convivència a les pistes d’esquí

  1. isnel diu:

    Estic totalment d’acord amb tu: no es pot fer pagar a un esquiador de muntanya quan necessita travessar una pista per anar a pujar el cim. Abans que la pista d’esquí, la muntanya ja hi era.

Els comentaris estan tancats.