Avui és Nadal. Dia estrany, ple d’elements bonics i d’altres que et fan desitjar que arribi la nit. Tanmateix avui estic amb un ull pendent de la meteorologia, ja que les previsions parlen de tempestes de neu, baixada de temperatures, gel i molt vent. Condicions hivernals, com m’agrada. I mentre espero a veure com acaba aquesta tempesta anunciada, he recordat un llibre que he llegit fa poc.
A cops em passa que quan estic a una llibreria em compro un llibre per un impuls. Potser la bellesa de la portada, la lectura de la contraportada (ja sé que diuen moltes mentides), l’autor o quelcom inexplicable que m’atrau cap a aquell llibre. Això mateix em va passar fa pocs dies. Estava a la llibreria La Central del carrer Elisabets recollint un encàrrec d’un llibre en francès i tafanejant vaig veure un llibre amb el títol “Tres tormentas de nieve” (http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900000989239,00.html).
La neu i les nevades tenen una atracció per a mí inexplicable. No ho puc evitar ni en conec les causes, però una de les coses que m’agraden de la muntanya es veure nevar, contemplar paisatges nevats, caminar a peu o amb esquís per la neu.
Atrapat pel títol vaig comprar el llibre. Aquest volum és una senzilla antologia de tres contes que tenen com a eix central una tempesta de neu. Els autors són Pushkin, Tolstoi i Chejov. Aquest noms són una garantia de bona literatura. A més a més, vaig pensar que llegir alguna cosa de Chejov era una excel·lent manera de recordar el centenari de la seva mort, que es celebra enguany. El llibre està be, però allò important no és la descripció de les tempestats de neu, interessants i força ben resoltes, especialment en el cas de Tolstoi, sinó el perfil dels personatges i les històries descrites, que en el fons són una exposició de la tempesta de l’ànima de l’home rus. Bona literatura amb una mica de neu per anar fent boca.
[@more@]
