Fa pocs dies va aparèixer en diversos mitjans de comunicació la noticia que l’alçada del Canigó ha variat. Recents amidaments duts a terme per l’Institut Geogràfic Nacional francès amb tecnologia Gps han fixat l’alçaria actual del Canigó en 2.784,66 metres, enlloc dels 2.784,16 m, tal com estava fixat des de 1954. Les mateixes cròniques assenyalen que al segle XVIII el Canigó es mesurava en 2.803 m, el 1816 en 2.809 m, el 1.831 en 2.785,77 i el 1958 en 2.784,16 m. Així, després de més d’un segle de minva, sembla que el cim del Canigó ha tornat a créixer 50 cms.
Aquest vall de xifres no és nou. Les primeres publicacions del Institut Cartogràfic de Catalunya van suposar una important revisió de les cotes de molts cims, el Montblanc periòdicament pateix petites variacions en la seva cota, així com l’Everest i altres puntes.
Aquests canvis ens poden fer pensar que la tècnica i tecnologia humana cada cop és més perfecte i està més propera a l’exactitud, però en realitat em penso que només serveixen per recordar l’arbitrarietat de les convencions humanes.
Aquest darrer episodi de canvi de cota d’un cim m’ha portat el record d’un pensament lapidari del pirineista francès Henry Russell. Quan Schrader li discutia les alçades d’un pics del massís de La Maladeta Russell li va respondre: "No, estimat amic, no admetré mai les mesures que doneu a les geleres dels Monts Maudits. Una xifra no és mai una prova. No hi ha certituds materials, només hi ha certituds morals."
Amen!
[@more@]
Sigui quina sigui la seva alçada, avui estava impressionant, blanca, sortint magnífica cap el sel ben blau.