Port del Comte

He tornat al Pedró. Em mancava l’ascensió pel vessant oest, i ahir vaig deixar el cotxe al poblet de l’Alzina, al capdamunt de la Vall d’Alinya. Terra aspre, seca i esquiva, amb trams calcaris i seques garrotxes. Primer por bosc, després per un llarg llom pelat, he seguit fins el cim. Poc a poc els núvols ho han tapat tot, i l’arribada ha estat entre boires, sense veure res, immergit en un món fantàstic on tot era blanc. Des de prop dels 1.900 la neu cobria el relleu. He vist un bell ramat d’isards, terra escarbotada pels senglars, petjades de guineus, ocells…

És la meva setena ascensió al Pedró. Mentre baixava pensava que em fa tornar cap a aquesta muntanya. No és un cim alt, difícil, espectacular o especialment bell. És un massís secundari, amb un cim poc definit, amb un terreny fàcil i monòton.

Em penso que estic agafat per la solitud, per l’aïllament, per les panoràmiques sobre l’Alt Urgell, pel silenci, per l’abandonament. Llevat de la banda de l’estació d’esquí, la resta és una terra abandonada. I especialment els environs. Passejar per Oden, Lladurs, Cambrils, Alinyà, Lavansa, Ossera, és caminar per un món silent, on la vida es resisteix a morir però està sentenciada. Hi ha quelcom inexplicable que m’atrau cap aquest silenci i solitud, potser la mística de la desolació que parla Russell. Quan tornava cap a Barcelona i veia els centres comercials del Vallès plens a vessar, amb llumets i embussos, recordava a la mestressa que recollia les gallines en una casa de l’Alzina. Dos móns tan a prop i alhora tan llunyans.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.