American Alpine Journal 2004

Una de les coses que he fet durant el llarg pont de la Puríssima ha estat llegir amb calma l’American Alpine Journal corresponent a l’any 2004. Aquesta revista és un anuari americà que recull a les seves planes (enguany prop de cinc-centes!) les més destacades i importants activitats de l’alpinisme mundial. És una referència absoluta dins el “mundillo”, i per alguns és la “biblia.” La confecció de l’Anuari es fa a partir de les comunicacions que hi envien els propis protagonistes, però el paper de la redacció és fonamental, filtrant els continguts i seleccionant només allò remarcable. Per aquest motiu té algunes mancances i buits inexplicables, ja que si el protagonista no hi envia cap ressenya el més probable és que l’activitat no surti publicada. També s’ha d’assenyalar que l’AAJ està bàsicament centrat en l’alpinisme anglosaxó, i l’europeu queda una mica deixat de banda. Malgrat aquestes mancances, és sens dubte la referència més prestigiosa entre les publicacions d’alpinisme.

De la lectura d’aquestes planes, un cop més, resto impressionat de la quantitat i qualitat d’alpinisme que es practica. A les muntanyes d’arreu del món, a les parets conegudes o inèdites, als cims de l’Himàlaia o d’una serralada de segon ordre, no paren d’obrir-se vies, fer escalades i traçar nous itineraris. És espectacular el nivell de dificultat de moltes escalades, el compromís i la continua exploració a la recerca de nous reptes.

Per això no acabo d’entendre les sovintejades declaracions que fan alpinistes de renom on insisteixen en afirmar que l’alpinisme està mort. No ho crec. Probablement el que passi és que l’alpinisme evoluciona, canvia i s’adapta als nous temps. Ja no es fa l’alpinisme de fa 30, 40 0 50 anys. Ara és fa un tipus d’alpinisme diferents, més ràpid, més individual, més mediàtic en alguns casos. Però encara hi ha moltes cordades que continuen fent un alpinisme de dificultat i compromís, amb una ètica estricte i sense concessions, enllaçant amb la tradició. L’alpinisme és viu i ben viu, i qui en tingui dubtes que repassi els darrers AAJ.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.