Elogi del senderisme

Acabo de llegir un llibre excepcional. És titula Eloge de la marche i ha estat escrit per l’antropòleg francès David le Breton. Aquest és un autor interessant, amb un altre text vinculat amb el muntanyisme, en un estudi sobre els esports de risc.

Aquest elogi del senderisme és un assaig sobre les bondats, l’encant i la meravella del camí i de l’acte de caminar. En una societat tecnificada i postmoderna com la nostra, un acte simple i gratuït com el de caminar és una forma de resistència, alhora que una provocació. Caminar és donar una puntada de peu a la modernitat. Caminar és obrir-se al món. Caminar torna a l’home el sentiment feliç de l’existència. Caminar permet pensar, preguntar-se, interrogar-se, meditar. Caminar dona una nova dimensió al temps i l’espai. Caminar implica un estat d’esperit, una humilitat i una nova manera de mirar el món. Caminar és una forma de coneixença. Caminar és una travessa del silenci. Caminar és una invitació a una filosofia primigènica, simple però essencial. Quan el caminador es pregunta d’on vinc, a on vaig, qui és ell, esdevé filòsof. Hom no segueix un camí. El camí ens fa i ens desfà, ens inventa. Però caminar no és simplement practicar un esport. Caminar és una invitació al plaer, al retrobament de les sensacions del cos, al redescobriment i gaudi dels sentits. Existeix una ètica del camí que ens ajuda a acostar-nos al sentit de la vida.

Malgrat ser un assaig, aquesta reflexió no és freda ni acadèmica , sinó sensorial, feta des de la passió, el convenciment i la militància, i es llegeix amb plaer i goig. Des de la  intel·ligència, sensibilitat i una enorme saviesa l’autor ens convida a gaudir de la vida i la  felicitat mitjançant la màgica simplicitat de caminar. Le Breton constata que caminar sens fi per arribar enlloc no pretén conjurar l’escolament del temps i l’arribada de la mort que inevitablement és la fi de tot camí. La meta és el camí.

L’únic retret que m’atreviria fer es que Le Breton no s’aprofita de l’enorme llegat del muntanyisme en qualsevol de les seves facetes per enriquir el seu pensament. 

Em penso que és un llibre imprescindible per a totes aquelles persones que encara es pregunten perquè fan muntanya. Sens dubte trobaran unes quantes pistes en aquestes planes.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.