En record de David Thoreau i de Walden.

Enguany es celebra el 150è aniversari de la
celebració del llibre Walden. Voldria aprofitar aquesta efemèride per recordar
aquesta obra i per reivindicar el seu autor, el filòsof David Thoreau
(1817-1862), de que ningú s’enrecorda.

Thoreau, nordamericà,  és un filòsof transcendentalista, fundador i
peça clau, juntament amb Emerson, de l’anomenada escola de Concord. La seva
filosofia és interessant i caldria revisar-la, però el que més m’admira de
Thoreau són dos aspecte: la seva integritat i coherència i el seu amor per la
natura.

Antonio Machado va dir de Thoreau que era un
“intelectual que va somniar com un llatí i que va dur a la pràctica el seu
somni com un anglosaxó.”
Thoreau entenia la filosofia no com una pura
construcció intel·lectual, deslligada del món material, sinó més aviat com una
guia de pensament per aplicar en la vida pràctica. Segons ell “Ser un filòsof
no consisteix en tenir pensaments subtils, ni tants sols en crear una escola,
sinó en estimar la saviesa fins el punt de viure d’acord amb els seus principis
una existència senzilla, independent, magnànima i confiada. Rau en resoldre
alguns dels problemes de la vida no només des del punt de vista teòric, sinó
pràctic… El filòsof va per davant de la seva època inclòs en la seva forma
externa de viure.”
Thoreau va ser empresonat una nit per negar-se a pagar
impostos per manifestar el seu desacord amb un govern que mantenia l’esclavitud
i la guerra amb Mèxic i d’aquesta experiència va nèixer el seu llibre
Desobediència Civil, que ha inspirat a personatges com Martin Luther King o
Gandhi.. El gran retret que sovint es fa a la filosofia, d’estar en un món de
les idees sense cap connexió amb la realitat, és superat per Thoreau amb un
convenciment intern de lligar pensament i acció.

[@more@]

Thoreau hauria de ser un dels sants patrons
del moviment ecologistes i conservacionistes actuals, però molt em temo que si
féssim una enquesta entre una colla d’ecologistes ens enduríem una decepció.

Conseqüent amb el seu pensament, als 28 anys
va construir una cabana que ell mateix va construir al costat del llac anomenat
Walden,  en els boscos de Concord, a
l’estat de Massachussets. La seva intenció era demostrar la viabilitat d’una
vida autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura, i d’aquella
experiència va néixer el famós llibre Walden o la vida als boscos, una de les obres
germinals del conservacionisme. Walden és un llibre que explica aquesta estada
de dos anys en el cor d’un bosc, relata el pas de les estacions, la
transformació de la natura, l’evolució del pensament. Allí Thoreau va confirmar
el seu amor per la natura i l’imperiosa necessitat de conservar-la. Thoreau va
a Walden amb l’intenció d’enfrontar-se als fets essencials de la vida, incidir
en la qualitat de cada dia i per tant ennoblir l’existència mitjançant el propi
esforç conscient. Amb perspicàcia escrivia a Walden “si un home passeja pel
bosc per amor als arbres serà considerat un mandrós, però si es passa tot el
dia especulant, tallant els arbres i deixant la terra nua abans de temps s’el
considerarà com un ciutadà laboriós i emprenedor. Com si l’únic interès que una
ciutat pogués tenir pels seus boscos fos tallar-los.”

Encara recordo com als tretze o catorze anys
el meu pare em va regalar Walden. Llavors jo estava emocionat pels llibres
d’acció de Jack London i Zane Grey, i em va semblar una llauna de llibre.
Després hi he tornat i he descobert una meravella. Un text bell, senzill,
potser una mica ingenu, construït a partir d’una gran dignitat moral per una
persona que va intentar ser coherent i conseqüent, i que hauria de ser una mena
de Sagrada Escriptura dels ecologistes. Thoreau tenia tres grans preocupacions:
el sentit de la natura, la necessitat de la wilderness i els drets i
responsabilitats individuals. Thoreau va escriure un altre llibre bellíssim,
Caminar, on amb enorme delicadesa ens lliura els seus pensaments sobre les
bondats del caminar i intenta una aconseguida simbiosi entre la civilitat i la
natura salvatge..

Tanco aquest recordatori amb una frase extreta
de Walden: "Quants homes han iniciat una nova etapa a la seva vida a partir de
la lectura d’un bon llibre!"
Recordem ara aquest llibre i aquest filòsof i
reivindiquem el seu llegat moral.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: En record de David Thoreau i de Walden.

  1. pat diu:

    M´ha agradat molt el teu blog..

    M´acavo de comprar una caseta a prop de Montserrat .. si vens d´excursió algún día avisam!

Els comentaris estan tancats.