Observatori Català del Paisatge

Fa algunes setmanes la Generalitat de Catalunya va tirar endavant una iniciativa prou important que ha passat quasi desaparcebuda. Ha creat un Observatori Català del Paisatge (http://www.gencat.net/ptop/premsa/notesp/pdf/Observatori_paisatge.pdf).

Aquesta Observatori és un forum entre les administracions públiques, els científics i acadèmics i altres representants de la societat civil per treballar i sensibilitzar sobre la importància del paisatge. El paisatge, entés com el resultat de l’actuació de l’home sobre el territori (no és el mateix que la conservació del medi) és importantíssim. Qualsevol iniciativa que es dugui a terme per educar i sensibilitzar sobre la seva cura ha de ser benvinguda. És fonamental polítiques transversal per preservar i millorar el paisatge, intentant arbitrar un conjunt de mecanismes que permetin anar construint un paisatge harmònic, relativament natural en la mesura del que sigui possible, protegint allò que ja és té i alhora reconstruint allò que s’ha malmes. El paisatge és un indicador de la qualitat d’un pais, i forma part del seu patrimoni cultural i medioambiental.

Alguna persona es podria preguntar si no és una contradicció que el Departament d’Obres Públiques impulsi la creació d’aquesta institució i alhora autoritzi la construcció del túnel de Bracons, que destruirà irremediablement alguns dels millors paisatges de Catalunya (vall d’en Bas i entorns del vessant sud del Puigsacalm). Efectivament em penso que si que ho és. És una inchoerencia i una contradicció molt forta. Tanmateix prefereixo veure-ho en positiu i pensar que aquest Observatori del Paisatge servirà potser perquè el dia de demà no es torni a produir una destrossa com la de Bracons. Resta molt per fer, però qualsevol camí es comença amb el primer pas, i aquest ho és.

[@more@]

Aquells interessats en el tema del paisatge que no deixin de donar un cop d’ull a un congrés que s’acaba de fer Olot al respecte (http://www.cuimpb.es/mainseminari.htm), molt modern, potser massa i tot, i que de fet és la continuació d’un altre interessantíssim congrés que es va fer l’anys passat (http://www.cuimpb.es/mainseminari.htm).

I també és imprescindible llegir el llibre “Del paradís a la nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX” (www.cossetania.com) d’en Francesc Roma i Casanova, editat per Cossetània. Aquest llibre, un resum de la tesi doctoral de l’autor, és una brillantíssima exposició de la relació entre la representació de la muntanya i Catalunya, posant una especial emfasi en el paisatge com a element simbòlic  de construcció d’una mitologia nacional, a partir de les tesis sobre la mediança d’en Berque. Fonamental. En tornarem a parlar.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.