Cingles de Bertí

Aquest cap de setmana he donat un volt pels Cingles del Bertí, prop del Pla de la Garga. És una terra humanitzada. Camps llaurats, el lladruc d’un gos, una batuda de caça, el pi que poc a poc engoleix l’alzina. En un racó d’un bosc he trobat una petita ermita. I dins hi havia una ermitana. Hem creuat poques paraules. Està fent vida eremítica, allunyada del món i la civilització. La seva cara traspuava serenor i saviesa. He marxat per no perturbar-la, envejós de la seva felicitat. I mentre m’allunyava, he recordat una pregària… [@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.