De tant en tant dono un cop d’ull als fòrums que allotgen alguns portals especialitzats en muntanya. És una bona manera de polsar les inquietuds, els neguits i vivències de la gent de muntanya. No n’esmentaré cap, per no oblidar-ne cap. N’hi ha amb molt moviment, altres amb menys moviment, uns superespecilitzats, altres generalistes. Els fòrums de muntanya pateixen els mateixos defectes i inconvenients que la resta de fòrums a Internet: l’anonimat. El fet de poder explaiar-se sense manifestar l’autèntica identitat de cadascú sembla que suposi un patent de cors per dir les més grans bajanades, faltar al respecte i atacar sistemàticament als altres o pixar fora de test. Quan alguna cosa no agrada, enlloc de respondre amb arguments i raons s’acostuma a recórrer a l’insult, la desqualificació o ridiculització personal, sense aportar un discurs seriós i coherent, matant definitivament les possibilitats del diàleg. Quan en un fòrum s’hi introdueix un insult, normalment és gairebé impossible reprendre el diàleg i la conversa acostuma a degenerar.
Llevat dels fòrums més centrats en les ressenyes, les “piades” o la comunicació de les condicions (de la muntanya, la neu, el gel o l’estat d’una via), els fòrums generalistes són majoritàriament una autèntica olla de grills, on la gent s’estripa i diu coses que mai s’atreviria a dir públicament. Un cop més es posa de manifest que l’anonimat desferma a la fera que tots portem dins, deslliurant-la dels necessaris convencionalismes per conviure en pau, i mostrant la banda més fosca que tots tenim. No m’hauria de sorprendre això, ja que és norma general en quasi tots els fòrums a Internet, però no deixa d’entristir-me la incapacitat dels muntanyencs i excursionistes d’emprar les extraordinàries possibilitats que dona un fòrum com un instrument de comunicació, de debat i discussió que mai hauria de perdre la civilitat.
[@more@]
Ja fa un temps vaig decidir posar nom i cognoms a les meves intervencions en forums. L’argument per autoidentificarme es que si no soc capaç d’identificarme es que m’avergonyeixo de la meva opinió o bé que tinc por, en aquest cas es millor no intervenir.
«Si el que has de dir no es millor que el silenci, es millor esta callat» Provervi àrab