Vigència de John Muir

Recentment  he tingut la sort de col·laborar amb l’edició d’un llibre de John Muir (http://www.libreriadesnivel.com/fichalibro.php?id=8534). Malauradament a casa nostre la figura de Muir és poc o gens coneguda, quan la seva importància en els orígens del moviment conservacionista ha estat fonamental. Muir és el pare dels parcs nacionals americans, i per extensió els europeus (em penso que sense Muir avui no tindríem el Parc Nacional de Sant Maurici). A més a més Muir ha estat el fundador del Sierra Club, entitat que té avui 750.000 socis!! (quina enveja, oi Depana?) i una enorme força en temes conservacionistes.

[@more@] 

El desconeixement de Muir a casa nostre, però en general a tota Europa, em penso que té algunes explicacions polítiques. Aquí els moviments conservacionistes han estat sovint només centrats en un ecologisme purament polític, molt deutor de les teories marxistes o industrialistes, que si potser en un determinat moment van servir, avui en dia no expliquen res ni són pràctiques per fer avançar els seus postulats, a menys que s’atreveixin a fer una profunda renovació. Hi ha altres autors com Aldo Leopold o Elisée Reclus, o bé Ellul o Jonas en el camp de la filosofia, que són massa desconeguts.

L’ecologisme d’aquest país massa sovint s´ha quedat en pures teories polítiques, i quan se n’ha deslliurat s’ha abocat a la pura gestió biològica, sovint fonamentalista. Enmig, al costat o en paral.lel hi ha altres línies i autors de pensament que s’haurien de tenir presents per agafar més perspectiva.

A més a més l’ecologisme no hauria de tenir cap vergonya per entomar un autèntic lideratge en la tasca de fer créixer l’amor a la natura i a la muntanya, fer proselitisme a les escoles i entre la mainada dels seus valors, no des de postulats polítics, sinó simplement estètics i vitalistes. Ensenyar als nens el valor d’una planta, la bellesa d’un bosc, la serenor d’un llarc d’alta muntanya, faria molt més pel futur de la conservació del medi que moltes pancartes buides de contingut.

Convido a tothom a llegir el llibre, segur que el gaudirà, ja que és un llibre immensament bell. Però el més important és interessar-se per la figura de Muir i amarar-se del seu pensament, roussenia i ingenu, si és vol, però profundament vitalista,  i del seu extraordinari amor per la natura, un dels reptes fonamentals de l’home del segle XXI.

Però pels muntanyencs Muir ha estat el pare del concepte de la wilderness, fonamental pel futur de la pràctica del nostre esport. Si no aconseguim mantenir uns espais verges, purs, no modificats per l’actuació de l’home, l’alpinisme tindrà un esdevenidor negre. Sense wildernees l’alpinisme no tindrà un espai on gaudir del silenci o  la solitud, de l’espectacle de la natura, però sobretot no tindrà uns espais on enfrontar-se al risc, a la dificultat, a la tempesta, al fred o la ne, al risc i al perill,  un espai on retrobar-se a si mateix, i en definitiva, un espai de llibertat.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.