Vent

Aquest cap de setmana ha fet un vent violentíssim, bestial a cops. Ha estat molt difícil fer muntanya, especialment al Pirineu Oriental. Jo ho vaig intentar, però les ràfegues de vent eren d’una violència extrema, la temperatura baixa i la prudència aconsellava girar cua. Vaig anar a la mitja muntanya, i allí si que es podia caminar i contemplar un bosc de faig bandejat per la força del vent, amb el retruny dels troncs, les branques trencades, les fulles voleiant.  Malgrat les dificultats atmosfèriques, viure des de dins un temporal de vent és tota una experiència. Contemplar els elements desfermats, la força de la natura més primigènica, té una bellesa salvatge. I posa de manifest un cop més la fragilitat i petitesa del cos humà front dels meteors, la inutilitat de la lluita de l’home contra la natura. És una lliçó d’humilitat. A cops poder gaudir de la tempesta és una barreja de goig i emoció, com només la natura pot donar.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.