Com passa sovint l’actualitat és un riu que dona moltes voltes, amb saltants i racons plàcids. Avui ens hem llevat amb dues noticies interessants i contradictòries.
Per una banda la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a en Manel de la Matta, a títol pòstum. És un gran encert la concessió, ja que suposa el reconeixement a una trajectoria important, però com s’ha dit tants cops, és una pena que en aquest país els reconeixements arribin després del traspas. Probablement hi ha altres alpinistes que es mereixen aquesta condecoració des de fa anys, però no hi ha res com morir-se a temps i bé per assolir el reconeixement que en vida ha estat negat. Sigui benvinguda la distinció però preguem que la propera a qualsevol muntanyenc català es faci a temps, simplemente per tal que l’interessat la pugui anar a recollir personalment.
Cal assenyalar també que el motiu d’alegria és doble, ja que en l’apartat d’institucions s’ha premiat al Club Muntanyenc Sant Cugat. Trobo tot un encert aquest premi i l’entitat triada. Per una banda perquè és un reconeixement de la realitat social de l’excursionisme català, que amb les més de 300 entitats existents demostra la vitalitat de la societat civil en l’àmbit de muntanya. I és especialmente encertada la tria, ja que el CMSC és un dels centres excursionistes més dinàmics i actius de l’actualitat, amb una massa social renovada i jove. El CMSC encara els reptes de l’excursionisme del segle XXI amb lucidesa i sense complexos, el que pot marcar una línia a seguir o si més no un far d’orientació per a altres centres excursionistes.
Malauradament avui no tot han estat bones noticies. Amb la presentació dels pressupostos del 2005 de la Generalitat al Parlament hi ha un bloc de 18 noves tases, una de les cuals té previst "gravar l’assistència dels bombers en tres casos: rescats en zones de muntanya quan siguin causa de conductes imprudents, temeràries o negligents, accidents de trànsit, i la vigilància i la protecció per a evitar incendis o accidents durant les proves esportives que afectin vies interurbanes o que tinguin una incidència major en el nucli urbà".
Així que finalment s’ha fet efectiva la voluntat del tripartir de cobrar pels rescats de muntanya. El primer esborrany només tenia previst el cobramente pels rescats de muntanya. Ara s’ha introduit també els accidents de trànsit, ja que la contradicció era indefensable. Cal esperar l’aprovació definitiva dels pressupostos per veure com queda finalment configurat aquest cobrament, especialment la qüalificació del que es defineix com a conductes imprudents, temeràries o negligents, el veritable qüid de la qüestió. Ho anirem seguint, però em temo que els muntanyecs ens hem de començar a preparar pel pitjor.
[@more@]
La veritat és que a la majoria de paisos funciona així, oi? Poden aquests diners servir per altres coses més interessants?
La solució és facil, si vas a la muntanya, val més que sapigues el que fas i disposis d’algun tipus de llicència, que et pugui cobrir els mals que et pots generar!
Pel que tinc entés … als alps es paga! (jo he vist una factura d’un rescat); a andorra crec q també, i si sortim i anem a sudamerica, àfrica o àsia… ja ni t’ho explico!
Mira’t les cobertures de la teva assegurança… jo ja fa temps que en faig servir i és del tot aconsellable!