Llegint la revista de muntanya Campobase m’assabento de l’existència d’una peculiar agència de guiatge. Està especialitzada en persones amb minusvàlues. Gràcies al neguit del seu director, han pensat diferents sistemes per poder fer baixar per un barranc a una persona amb paràlisis, portar a esquiar amb enginys especials a persones sense movilitats i tenen moltes ganes per obrir les portes de la muntanya a aquells que ara estan lligats a una cadira de rodes o tenen altres limitacions. Les dificultats són moltes, però poc a poc les van superant i consolidant-se.
Em sembla absolutament extraordinari l’existència d’aquesta agència. A priori pot semblar del tot sorprenent que una persona que viu sobre una cadira de rodes, o amb absoluta incapacitat per moure’s es pugui endinsar en un barranc o sentir a la seva pell els elements atmosfèric. Ho trobo realment sensacional, la voluntat dels guies, però també el coratge dels clients de no voler conformar-se amb les limitacions de la seva malaltia. Més que mai aquella sentència que diu Allà on hi ha una voluntat hi ha un camí ( Robert Tezenas du Montcel) pren la seva virtualitat més radical. Quan a cops ens queixem de les petites limitacions del dia a dia, conèixer experiències com aquesta aixeca l’esperit a qualsevol.
[@more@]hamdix
