Fa pocs dies va saltar als mitjans de comunicació la mort de Canelle pel tret d’un caçador, la darrera ossa femella autòctona dels Pirineus. Sembla que només resten ossos mascles autòctons, i la resta de femelles corresponen a espècies reintroduïdes. El tema ha tingut un cert rebombori, i fins i tot el president Chirac ha fet unes declaracions lamentant la pèrdua.
A banda dels aspectes biològics, de la polèmica sobre la convivència de l’os i els humans, de la pèrdua de la biodiversitat, no sembla que ningú s’atreveixi a criticar al caçador que la va matar.
És increïble la força del col·lectiu de caçadors aquí i a França. Són un autèntic poder fàctic, contra qui les administracions no s’hi enfronten clarament. Més de la meitat del territori és vedat de caça, i quan s’obre la temporada, ja cal anar en compte per no rebre una perdigonada, ja que van per la muntanya com els autèntics amos del territori.
Encara recordo una fortíssima discussió amb caçadors francesos que feien l’isard a la vall de Campcardos, prop de Porta. Nosaltres aquell radiant diumenge de tardor estàvem fent la travessa de la cresta del Peiraforca al Roc Colom. Un escamot de caçadors havien anat dirigint un petit ramat d’isards cap a un pas de la cresta on hi havia dos caçadors amagats per abatir-los. Amb uns quants blocs i crits vam aconseguir espantar els isards cap a una altre banda i evitar la seva mort, però llavors els caçadors es van encarar amb nosaltres, amb tota mena d’insults i amb algun tret perdut. I no oblido les excursions en btt per zones de mitja muntanya en temps de caça, quan si coincideixes amb un grup de caçadors a la recerca del porc senglar ja pots cridar i fer soroll, ja que ells disparen contra tot el que es mou. Per no parlar de les llegendes de la caça de l’isard a andorra…
Els caçadors no tenen por dels forestals, ni restriccions o limitacions. S’han fet seu el territori, van amb 4×4 per on volen i fins on volen, es carreguen a la fauna i de tant en tant espècies protegides com ara, sense que mai els passi res. Encara recordo que fa pocs anys un altre caçador va matar un os i va ser absolt. M’hi jugo el que vulgueu a que el caçador que ha matat a l’ossa Canelle no li passarà res, ni tants sols una multa. En canvi si un escalador s’enfila per una paret on “potser” hi ha un rapinyaire li caurà de ben segur una multa, les restriccions en zones d’escalada no paren d’augmentar i les limitacions generals a l’excursionisme també.
Ningú no aturarà mai els caçadors? O potser els muntanyencs haurem de prendre exemple d’ells per defensar els nostres drets?
[@more@]
Bon dia, crec com tu que aquesta gent a qui tant agrada perseguir animals mes o menys indefensos es pensen que la muntanya es, si fa no fa, per ells, almenys en certes epoques de l’ any. Faria el simil amb els ue condueixen motos de trial per zones d’ alta muntanya a casa meva, a Andorra, malmetent camins. Fins i tot un cop en vaig veure un enfilant-se per sobre dels matolls dels abarsets a les vores de l’ estany de la Nou.
Tornant als que cacen, suposo que es pot trobar gent molt respectuosa, o almenys bastant respectuosa, o se del cert. Tambe hi han autentics salvatges, es clar, tambe ho se del cert… El que tambe se es que molt sovint les persones que dediquen una part del seu temps a aquesta activitat son membres del que podriem anomenar sectors socials influents. Aixo explica de ben segur aquestes lentituts alhora de sanccionar adequadament algunes actituts inciviques.
No voldria acabar sense dir que comprenc les sensacions que experimenten i estimen una part dels que cacen, els de debo, sovint els respectuosos. Jo vaig pescar truites a l’ alta muntanya durant bastants anys. No em va semblar moralment acceptable la meva aficio anys mes tard i ho vaig deixar. Es una decisio personal.