Rescats gratuits a la muntanya

Des de fa un cert temps l’administració de la Generalitat va deixant anar avissos, senyals i globus sonda sobre el fet que s’haurien de cobrar els rescats a la muntanya, o si més no, alguns d’ells. Diu que un rescat té un cost molt alt i que sovint es crida als serveis de rescat per motius molt lleus, injustificats o que responen a pures imprudències.

Ara sembla que va de debò i la Generalitat vol que a partir del 2005 alguns tipus de rescats deixarien de ser gratuits. A més a més ho vol deixar establert en els propers pressupostos generals.

Segons li vaig sentir dir al Santi Pares, antic metereòleg promocionat a cap d’emergències de la Generalitat, únicament es preten que aquelles conductes i actitutuds clarament imprudents i temeràries no surtin gratis a qui les realitza, i per fer conscients a aquests temeraris es cobrin aquests rescats. No diu que tots els rescats hagin de deixar de ser gratuits, sinó només una petita part. Tampoc diu que ho hagin de pagar els temeraris, sinó les assegurances que hauria de tenir tothom que surti a la muntnya. Segons declara s’està en coverses amb les parts afectades per trobar una normativa de consens.

Davant d’aquesta pretensió se m’acuden moltes coses a dir, i en propers post ho aniré desenvolupant.

En primer lloc el que més em sobta és que un govern teoricament d’esquerres i progressista, amb una clara voluntat social, proposi una mesura d’aquest tipus. Em sembla una greu contradicció política, antisocial i d’una gran incoherencia. El que mai es va atrevir a fer CiU ara ho farà el tripartit?

En segon lloc s’apela a les conductes de risc, temeràris i imprudents com a criteri per determinar que s’haurà de cobrar o no. Això és extremadament relliscos. Què vol dir un comportatment de risc o imprudent? Probablement per la majoria de la població quasi totes les pràctiques de muntanya són de rics i imprudents.

Ben mirat, no és una inconsciència escalar per una paret amb poques assegurances, allunyades i rovellades? No és una pura temeritat pujar per una cascada de gel que es pot trencar a cada moment? No és una absurditat fer una traça per una pala de neu on es pot provocar una allau? I anar a l’Himalaia a fer un vuit mil? No és una absoluta irracionalitat?

Per aquest camí serà impossible objectivar criteris respecte on comença el risc i la imprudència.

Continuarà…
[@more@]

Tweet