Rescats gratuits a la muntanya (II)

A l’anterior post manifestava el meu total rebuig a la pretensió de cobrar determinats tipus de rescats a muntanya com pretèn la Generalitat.

Em penso que cal deixar clara una qüestió fonamental: tots els ciutadans d’un estat modern i avançat tenen dret a l’assistència i rescat gratuit, sigui per la circumstància que sigui. Sobre aquest principi està muntant tot el sistema d’emergències i sanitari. Si ara l’administració vol canviar aquest principi universal, ho ha de fer per tothom.

És imprudent anar a la muntanya en determinades condicions? I conduir a 240 km/h per una carretera i provocar un accident? I fumar 2 paquets de cigarretes durant 20 anys i tenir un cancer de pulmó? I banyar-se a la platja desprès d’una paella i tenir un tall de digestió? I veure alcohol durant 40 anys i patir una cirrosi de fetge? I prendre butifarra amb mongetes, amb colesterol, tenint una pressió de 21 i patir un atac de feridura? Oi que a cap persona que practiqui aquests comportaments se li negarà el dret a un rescat gratuit i a l’assistència sanitària.

I no només això. Quan es diu que la societat no té perqué pagar les aficions d’una minoria, jo em pregunto: per què hem de pagar el desplegament de la guardia urbana un dia de partit del Barcça? És un club privat i a mi no m’agrada el futbol. Quan es fa una cursa popular o la marathó perqué hem d’aguntar talls de carrer i pagar el desplegament de la policia? A mi no m’agrada l’atletisme. 

Amb això (és veritat que una mica demagògic) el que vull posar de manifest és que hi ha molts comportaments clarament de risc i imprudents, practicats per amplis estrats socials, que segons el mateix criteri haurien de deixar de tenir una cobertura gratuita. El que no em sembla gens bé és que fumar o veure no es consideri imprudent i anar a la muntanya si. I per una altra banda el que vull fer evident és que apelar a que l’alpinisme o l’excursionisme és un esport o una pràctica minorataria no és cap argument de pes en una societat adulta i democràtica, ja que tots els esports són igualment respectables, i el suport que els ha de donar l’administració no depèn de si surt per la tele o no.

Reivindico el dret i la llibertat de que han de tenir qualsevol ciutadà a fer amb la seva vida allò que vulgui i que cregui en consciència. L’administració no pot disposar com ha d’emprar el seu lleure un ciutadà. Atempta contra la llibertat.

Continurà …

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.