Rescats gratuits a la muntanya

Des de fa un cert temps l’administració de la Generalitat va deixant anar avissos, senyals i globus sonda sobre el fet que s’haurien de cobrar els rescats a la muntanya, o si més no, alguns d’ells. Diu que un rescat té un cost molt alt i que sovint es crida als serveis de rescat per motius molt lleus, injustificats o que responen a pures imprudències.

Ara sembla que va de debò i la Generalitat vol que a partir del 2005 alguns tipus de rescats deixarien de ser gratuits. A més a més ho vol deixar establert en els propers pressupostos generals.

Segons li vaig sentir dir al Santi Pares, antic metereòleg promocionat a cap d’emergències de la Generalitat, únicament es preten que aquelles conductes i actitutuds clarament imprudents i temeràries no surtin gratis a qui les realitza, i per fer conscients a aquests temeraris es cobrin aquests rescats. No diu que tots els rescats hagin de deixar de ser gratuits, sinó només una petita part. Tampoc diu que ho hagin de pagar els temeraris, sinó les assegurances que hauria de tenir tothom que surti a la muntnya. Segons declara s’està en coverses amb les parts afectades per trobar una normativa de consens.

Davant d’aquesta pretensió se m’acuden moltes coses a dir, i en propers post ho aniré desenvolupant.

En primer lloc el que més em sobta és que un govern teoricament d’esquerres i progressista, amb una clara voluntat social, proposi una mesura d’aquest tipus. Em sembla una greu contradicció política, antisocial i d’una gran incoherencia. El que mai es va atrevir a fer CiU ara ho farà el tripartit?

En segon lloc s’apela a les conductes de risc, temeràris i imprudents com a criteri per determinar que s’haurà de cobrar o no. Això és extremadament relliscos. Què vol dir un comportatment de risc o imprudent? Probablement per la majoria de la població quasi totes les pràctiques de muntanya són de rics i imprudents.

Ben mirat, no és una inconsciència escalar per una paret amb poques assegurances, allunyades i rovellades? No és una pura temeritat pujar per una cascada de gel que es pot trencar a cada moment? No és una absurditat fer una traça per una pala de neu on es pot provocar una allau? I anar a l’Himalaia a fer un vuit mil? No és una absoluta irracionalitat?

Per aquest camí serà impossible objectivar criteris respecte on comença el risc i la imprudència.

Continuarà…

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Rescats gratuits a la muntanya

  1. llibert diu:

    Que esperes del PSOE-sección reginal de Cataluña (els altres del tristpartit només posen el nom i no conten per res, ja està prou demostrat!), només cal veure que passa a BCN, on d’aqui poquet, no hi haurà cap aparcament gratuït, i els de fora de la ciutat, encara ho tindran més pelut, ja que l’aparcament que els sortirà més a compte és el pàrquing.

    Vols dir que tenen una “clara voluntat social” ?
    encara hi ha algú que s’ho creu això?
    Saps que això dels rescats, no només serà a muntanya, tenen intenció de fer-ho també a la xarxa de carreteres i autopistes (per cert la primera mesura del llavors Conseller en Cap, Carod, fou pujar els peatges, sic!)

    I jo em pregunto el mateix: qui és el valent per determinar que és una imprudència?

Els comentaris estan tancats.