Fulleixo un llibre que s’acaba de publicar. Amb el nom de Les Fonts que tenim el Grup de Defensa del Ter ha fet un extens recull de les fonts de l’Osona i el Lluçanes. Una introducció completa i una fitxa amb el croquis, accés, situació i característiques principals fan un volum de més de 300 planes. El miro encuriosit. La majoria de fonts estan descurades, moltes abandonades. Sembla que una referència geogràfica important com la font, una institució social com les fontades, ja no són apreciades per ningú. En tot cas vull ser optimista. Que un seguit de persones apleguin aquest inventari de fonts vol dir que encara hi ha gent que s’estima el país. No tot està perdut.
[@more@]
