Gràcies a l’amable invitació del D.V. dissabte passat he pogut donar un tomb per la serra de Milany i Llaes. El D. fa de guia i m’ensenya els racons més interessants d’aquest oblidat país.
Des del Barretó ens aboquem al Morro del Quer, on ha obert un parell de vies. Vista a vol d’ocell de Llaes, les seves masies, camps i turons. Per la casa de Milany pugem fins el Castell de Milany. Breu descans, amb vista del Pedraforca al Bassegoda. Baixem fins les baumes dels Ferrers, habitades fins no fa tant. El D. em recorda una foto de la guia del Ripollès de C.A.Torras, on s’hi veu un home a la porta d’aquesta bauma. Continuem fins els Bufadors. Un racó màgic, insòlit, gairebé irreal, atractiu i alhora inquietat… Dinar al Teixidor, xai i embotit a dojo. Un cop d’ull a la grandiosa bauma del Teixidor. Retorn al capvespre cap a Besora.
Aquesta terra del Bisaura és un país antic. La masia més moderna té més de 200 anys. Els castells i masos fortificats ens recorden uns temps de lluites i enfrontaments, dels moros a les carlinades. Grans pairalies (El Vilar, els Ferrers, Llaes, el Teixidó…) record d’un passat esplendorós per alguns, mentre que les baumes habitades ens parlen de la misèria, la ignorància, la injusticia, la por que obligava a d’altres a malviure en aquells caus.
Terra de bosc de roures, faigs, pins i bolets tardans. Algunes pastures i una mica de bestiar. Silenci, solitud, terres despoblades que es resisteixen a morir.
La mirada sobre el territori de la ma d’un fill de la terra sempre és diferent. La geografia, la toponímia, la història, té cara, ulls, nom i cognom. Gràcies D. Hi tornaré.
[@more@]
