Comentava en un post anterior els meus sentiments per la mort en accident de muntanya als Alps del X.T i del P.B aquest estiu passat. Amics, companys i familiars van obrir un bloc recordatori del P.B.
Fa pocs dies s’hi ha penjat una carta que el P. va escriure l’any 2000.
Està redactat abans de sortir de viatge caps als Andes amb la clara intenció que fos pòstum. És un text escruixidor i us en recomano la seva lectura.
Són unes reflexions plenes de lucidesa i sinceritat, d’una maduresa infreqüent en un jove. La llibertat és el seu nord i la muntanya la seva font de vida i energia. Sense llibertat ni muntanya la vida s’apaga.
Aquesta opció assumida amb radicalitat té riscos, però aquests els contempla amb plena consciència. Potser intuïa que aquest compromís l’abocava irremeiablement a la mort? Per viure amb plenitud, amb coherència, compromís i sinceritat, cal llindar la mort?
Vida, mort, llibertat… Són aquestes algunes preguntes fonamentals per qualsevol ésser humà. El P. s’hi havia encarat molt jove amb coratge i plena consciència. Quin exemple!
Quants alpinistes han pensat coses similars?
Descansi en pau.
[@more@]
Gràcies pel teu comentari sobre la revista Pirineos y en Sergi Ramis. Per cert: molt interessant el teu bloc. Em sembla que més d’una vegada et demanaré consell!
Salut
http://txerrades.blogspot.com/