La trajectòria pirineista de Russell i el seu llegat han amagat una mica la seva etapa de viatger, que m’atreveixo a qualificar encara més extraordinària que la muntanyenca.
De jove Russell va dur a terme dos viatges a Amèrica, el 1856 a Amèrica del Sud i el 1857 a Amèrica del Nord, recollits en el seu llibre Notes per Voies et Chemins. De 1858 a 1861 va dur a terme un viatge excepcional, per Europa, Rússia, el centre i sud de l’Àsia, l’Oceania fins els Estats Units. És aquest un viatge memorable, veritablement insòlit, on les aventures, sorpreses i fets d’allò més sorprenents posen aquest periple al mateix nivell dels viatges més cèlebres de la història (inclòs algun estudiós ha dit que Jules Verne s’hi va inspirar per escriure Miguel Strogoff). Recentment ha estat reeditat el llibre on ho explica, 16.000 lieues à travers de l’Asie et l’Océanie, en una edició assequible i us en recomano la seva lectura.
Ara que la literatura de viatges està tan prestigiada, té una nombre creixent de lectors i seguidors, és sorprenent la manca de reconeixement d’aquest viatge i d’aquest llibre. Crec que és degut a la ignorància i el desconeixement. Aquest text té una qualitat, una sensibilitat i un interès molt superior a molts d’altres d’anomenada superior. Quan el ram de la gent de viatges descobreixin la figura de Russell viatger i els seus llibres descobriran a un gegant. Mentrestant serveixin aquestes ratlles com a senzilla reivindicació del llegat viatger de Russell.
[@more@]
