Al llar del mes de maig han aparegut diariament a La Vanguardia les cròniques del periodista Miquel Molina, destacat com enviat especial al camp base nepalès de l’Everest. Són unes cròniques força correctes, de caire divulgatiu, que explica tot allò que envolta el món de les expedicions, des del poble xerpa als muntatges comercials i intenta descriure com es fa l’ascensió al cim de la terra. Els articles estan adreçats a un públic no expert, però pel moment l’autor ha evitat caure en el sensacionalisme i morbositat, el que és tot un èxit.
El fet que un diari generalista hagi decidit enviar un reporter al Camp Base de l’Everest em porta a pensar les raons d’aquesta decisió. Suposo que al darrera de tot hi ha la idea que la moguda de l’Everest pot tenir interès pel públic no especialista. No sé si això és positiu o no. En principi hauríem de pensar que si, ja que sovint critiquem que els diaris només parlen de muntanya quan hi ha accidents, i el fet que en parlin sense cap tragèdia és un signe de normalització. Tanmateix em penso que si hem arribat a aquest extrem és degut al fet que el que passa a un camp base d’un vuit mil cada cop té menys a veure amb el veritable esperit de l’alpinisme i més amb el món mediàtic.
[@more@]
