Pla de Taravil

Durant una temporada que vaig rondar força pel Solsonès em fixava repetidament en unes muntanyes i plans que s’alcen a la riba est de l’Aiguadora. És un lloc remot, de transició entre el Berguedà i el Solsonès, allunyat de les vies de comunicació i deixat de la ma de Déu. Potser per aquestes raons el lloc m’atreia i feia temps que hi volia anar.Finalment dissabte m’hi vaig arribar. Des de Casserres vaig seguir la carretera cap a l’Espunyola i desprès per la pista encimentada cap a Capolat oberta l’any 1956 per extracció de fusta fins el capdamunt del pla. El lloc és encisador, com feia suposar les ressonancies del topònim. Entre els 1.000 i els 1.200 metres, al peu de la serra del Tossal, el paratge és una transició entre camps, prats i bosc de pi rajolet, alzines, roures i boixedes, amb masies i massos disseminats i alguna senzilla i petita ermita.Dona la sensació d’abandonament i despoblament. Pocs camps es veuen treballats, molts massos estan tancats i el bestiar campa indolent. El silenci hi era omnipresent, solemne. Vaig endinsar-me cap a la masia de Vilella, abocada sobre Sant Pere de Graudescales, amb una panoràmica sobre Busa i el Port de Comte sensacional. Vaig aturar-me a dinar en un prat, sota un bosc preciós. Mentre menjava mirava l’altipla de Busa, i em venia al cap el poema de Foix Dels Cingles de Busa a Lladurs:

[@more@]

No em cal cleda, ni paranys,
ni freturo l’ orriaire;
sota arbrats de glaç i aire
bec a la sal dels estanys,
pel solell i per l’obaga
só el darrer d’una nissaga
amb erols a tots els vents;
tots hi són, flor de misteri,
sota creus en captiveri,
vora un delta de torrents.

Lliberts, i durs, amb alous,
llur fona amb flam de tenebres
colpia el menhir dels segles
en una tardor de bous.
Oh mels pures del paratge!
Recobrar dels meus la imatge
aigua enllà de l’hort furtiu,
molls del rou de la caverna,
hereus de la nit eterna
amb els astres per caliu!

Entre els pics em puny la ment,
la flor de l’alba m’aroma
amb clarors de l’ampla coma:
só la pedra en calm clement
fita en un coll de miracle
de tots i de mi l’oracle;
vaig i vinc de roc a roc
o pasturo palets tosos
en un bosc de clams confosos,
i en ser fosc, hi vento foc.

Hi vaig romandre una bona estona, contemplant i gaudint d’un paisatge suau, de bellesa senzilla i sedant, que m’atreveixo a recomanar-vos. Hi tornaré.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Pla de Taravil

  1. Gran article per publicar increïble el bon interestin

Els comentaris estan tancats.