El viagra i el mal agut de muntanya

El mal de muntanya i els temibles edemes continuen essent un repte per la ciència mèdica, que encara no hi ha trobat un remei en el seu intent de dominar el cos humà. Fa uns dies va saltar la noticia que el Viagra semblava que donava molts bon resultats en alçada i feia minvar notablement el perill d’edemes. Lògicament la noticia va ser rebuda amb cachondeo entre els alpinistes, ja que anar empalmat a vuit mil metres seria un problema amb l’arnes, a mes a mes que les probabilitats d’utilitzar les noves prestacions que permet aquest medicament serien altament improbables d’executar. Bromes a banda, acabo de llegir la noticia d’aquest estudi clínic i resulta que s’ha fet a Barcelona, en concret per investigadors del Departament de Fisiologia de la UB a l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Sembla que el Sildefanil, el principi actiu de la Viagra, gràcies als seus efectes vasodilatadors té un efecte beneficiós sobre la hipertensió arterial pulmonar dels alpinistes. S’ha fet un estudi a doble cec (placebo versus sildenafil) fet amb 14 voluntaris  sans a les instal·lacions de la cambra hipobàrica del Servei  d’Hipobària INEFC-UB (Servei especialitzat UB). Els experts han  estudiat la funció respiratòria i cardíaca dels voluntaris, mesurant la  pressió a l’artèria pulmonar per ecocardiografia tècnica no invasiva)  i la fracció d’ejecció cardíaca (capacitat de bombeig del cor). Les  proves s’han fet en condicions de repòs i d’exercici, tant a nivell del  mar com simulant condicions a 5000 m d’altitud a la cambra  hipobàrica (igual que un campament base a l’Everest).

L’objectiu era saber si el sildenafil era capaç de compensar  l’augment de pressió arterial pulmonar que provoca la hipòxia (baixa  concentració d’oxigen al cos a mida que es guanya altitud). Tot  indica que el sildenafil és apte per reduir l’excessiva hipertensió  arterial pulmonar de l’altitud: en condicions de repòs, la reducció és  del 15% i en situació d’esforç físic, del 13%.

Segons l’estudi, el producte podria millorar l’estat d’aclimatació dels  alpinistes i augmentar les possibilitats de fer cim amb èxit. Ara bé,  els resultats són preliminars i caldrà aprofundir-hi i fer nous estudis  per identificar quins són els individus i les situacions de potencial  interès per l’ús del sildenafil en alta muntanya.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.