Pic de Migdia de Bigorra

A aquells que ens agrada l’esquí per neu verge, sempre hem enyorat i envejat els formidables descensos dels Alps, servits per telefèrics, en un entorn salvatge. Què dir de la Vallée Blanche a Chamonix o de la Grave als Ecrins?

El rellançament del Pic de Migdia a la Bigorra i l’obertura permanent durant tot l’hivern del telefèric que hi mena des de la Mongie ja fa 4 anys (any 2000)  ha obert als esquiadors els formidables descensos d’aquest cim, per tots els seus vessants. Llargs descensos per neus verges, sense balises, en un entorn semi salvatge, grans pendents, comes i fondalades, han convertit aquest cim en el temple de l’esquí fora pista dels Pirineus.

Com tot a la vida, sempre hi ha inconvenients. En aquests quatre anys no es deixa pujar a ningú amb esquís o snow si no va acompanyat d’un guia d’alta muntanya o ara un monitor d’esquí. Es a dir, s’obliga a anar acompanyat d’un professional per fer el descens. Es podria entendre pels problemes de seguretat o responsabilitat que es podrien provocar, però em sembla que al darrera hi ha una clara voluntat de negoci. Tanmateix reclamo el dret al lliure descens sota la responsabilitat personal. En qualsevol cas, caldrà anar-hi per gaudir-ne. [@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.