Taga des del Sant Amand
Un
bon amic em passa una adreça interessant, el web
que s’ha fet en record i homenatge a l’Alfred
Badia.
Poeta, assagista, traductor, escriptor, filòsof, artículista,
professor de llengua i catalanista de soca rel l’Alfred Badia
pertanya a aquella generació de persones que van mantenir una
llengua i un país en temps obscurs, sempre amb una gran
dignitat i un elevat esperit moral.
Doneu-li
un cop d’ull al web. Trobareu alguna sorpresa, com aquest bonic poema
muntanyenc .
[@more@]
Diàleg
Diu
el Puigmal
a Sant Amanç:
«Si tu fas vent,
jo
faré llamps».
«Jo duré el fred»
fa
el Balandrau,
«a cops de neu,
que serà glaç».
El
Taga llança
un altre cant:
«Avui és
festa,
no s´hi val!
Jo crido el sol
que vola alt;
la
primavera
l’ha enfilat;
obre les flors
de dalt
estant,
conjura els verds
damunt dels prats
i balla amb
mils
de diamants
pel cel perdut
en tants miralls
en les
clotades
dels fondals
on s’enlluernen
els senglars».
Adés
era l’alba,
Barcelona, Quaderns Crema, 1991, 62-63.
