Catllaràs. Roca Forcada

 

 

 

 

A l'est del massís de Catllaràs, just quan comença a ajeure's per enllaçar amb els Rasos de Tubau, i envoltat per valls perdudes i remotes, s'alça un dels molts penyals de la serra de Catllaràs, la Roca Forcada. És un petit cim amb dues puntes o pollegons individualitzats, el més oriental de tota la serralada, mig oblidat i gens freqüentat.

Dissabte passat, dia lluent i radiant, d''atmosfera puríssima després de les pluges de divendres, m'hi atanso.

Des del monestir de Sant Miquel de Lillet remunto pel PR fins el Xalet de Catllaràs, segueixo per pista fins el collet d'Ardericó i després m'enfilo cap al cim pel seu vessant S, seguint alguna fita, rastres de corriol i una senzilla però divertida grimpada final.

A quarts d'onze soc al cim, amb una visibilitat esplèndida. Tot llueix net i brillant. M'embadaleixo amb les prades de Santa Eugènia, amb els darrers colors tardorencs del Faig i Branca, amb les panoràmiques del Cadí al Taga. Pel vessant nord la paret cau a plom prop de 200 metres. Com un llangardaix prenc el feble sol hivernal, contemplant unos boscos que desapareixen a l'horitzó

Retorno al collet i m'arribo un moment al refugi d'Ardericó, a saludar al Kun, el guarda, que amb molt esforç intenta tirar endavant aquesta masia. De retorn, per fer una variant, des del collet de l'Ardericó tiro recte avall en direcció N, dins el bosc, fins sortir als camps de la masia de l'Ardericó, restaurada i ben conservada. Des d'allí, per terreny molt brut segueixo fins la masia del Junynet, enderrocada i ja per pista retorno al punt de partida. Han estat cinc horetes de gaudiment complet.

Com sempre al Catllaràs la solitud ha estat absoluta, la meravella de la natura completa, la bellesa dels boscos inaprehensible, i la meva felicitat més gran.

 

[@more@]



Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Catllaràs. Roca Forcada

  1. Joe Alonso diu:

    Motives a la gent a que puji i ho vegi en persona. A veure quan hi puc fer una sortideta.

  2. Gairebé els homes fan l’amor aventures de senderisme. El meu marit agrada fer senderisme a les muntanyes un cop al mes. M’havia unit al seu grup un cop senderisme. No és una broma per a tenir una aventura sense cap coneixement en aquest viatge. Vostè ha de ser sempre la ment oberta per poder sobreviure.

  3. En realitat, requereix de força i coratge per pujar una muntanya. Per estar al cim de la muntanya té un efecte impressionant en la qual després d’haver pujat. Se sent molt bé i l’èxit després de tot aquestes lluites.

Els comentaris estan tancats.