Sequera


La
primavera avança, l’estiu es comença a olorar. Els
camps estan verds, les plantes rebroten, els matolls esponerosos
creixen, els horts s’alcen. Les flors amb totes els seus colors van
traient el nas. El verd és el color dominant, i dona goig
caminar per les valls i muntanyes.

Tanmateix
al darrera d’aquest verd hi ha sequera. La natura és eixuta i
assedegada. Són massa setmanes sense aigua, sense pluges.
L’hivern ha estat molt humit i ara vivim d’aquelles rendes. Avui
plovisqueja, a veure si s’anima. Sinó l’estiu serà
d’infern.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.