100 anys de Frison Roche

Enguany se celebra el centenari del naixement de
Roger Frison-Roche (1906-1999), probablement l’escriptor de muntanya més
important de tots els temps. L’autor del famossíssim llibre Primer de
cordada
(1935) és una figura emblemàtica de la literatura de muntanya. Amb
la publicació d’aquest llibre, del que es diu que ha venut més de 1 milió
d’exemplars (fantàstic!) va desvetllar la vocació alpina a moltes generacions.
Un argument senzill, uns personatges simples, però una història d’un gran amor,
a la muntanya i a una dona, que ha captivat per la seva sinceritat a milers de
lectors. Frison va aconseguir un èxit mundial i un reconeixement públic
sensacional. Van explotar l’èxit amb dues obres més (Esquerda a la gelera
i Retorn a la muntanya), molt correctes, però sense la força de la
primera. La seva obra té altres títols (fins a una trentena) especialment els
ambientats al desert del Sahara i l’Hoggar, i unes magnífiques memòries Le
versant du soleil
, encara mai traduïdes. Val la pena recordar que el Primer
de la cordada
va ser un llibre escrit a Algèria arrel de l’encàrrec fet per
un diari i publicat en diversos lliuraments, sense més pretensió que
entretenir.

[@more@]

Però Frison-Roche va ser
quelcom més que un escriptor d’èxit. Van ser el primer guia de Chamonix que no
era fill de la vall, president dels guies francesos, alpinista d’alt nivell, explorador,
viatger i incansable divulgador de la muntanya. Sempre he pensat que l’obra de
Gaston Rébuffat i de Samivel enllaça amb la de Frison-Roche i hi ha una
continuïtat entre tots tres. Cadascú en el seu estil compartien un sentiment de
la bellesa de la muntanya i una voluntat per donar-ho a conèixer i compartir-ho
generosament.

Sempre li he admirat
l’aparent senzillesa de la seva escriptura i l’equilibri intel·ligent entre
l’home d’acció i artista. Si Oscar Wilde deia que a la vida cal viure allò que
no es pot escriure i escriure allò que no es pot viure, Frison-Roche va
desmentir-ho radicalment. El que va escriure era el que havia viscut i
probablement la seva vida el portà a la literatura. Amb el mèrit de ser un autodidacte total.
Sense formació ni estudis, però amb un do natural per l’escriptura, va deixar
una obra gens intel·lectual però molt sincera, amb un fons de poesia, és a dir,
un intent de transmetre les belleses i els sentiments de la muntanya amb els
mots, defugint tot artifici.

Recordo encara l’emoció
que em va causar la lectura de Primero de Cordada quan tenia catorze
anys. Pocs anys després vaig anar comprant tots els llibres de Frison-Roche que
podia i en la meva memòria té un lloc privilegiat una anada a la seu de
l’editorial Joventut, al costat del carrer Urgell, i poder entrar en el seu
magatzem, on vaig trobar tota una colla de joies de llibres de muntanya a un
preu irrisori. Després em va fer molta ilusió llegir en català el Primer de
la cordada
en l’edició impulsada pel malaguanyat Josep Maria Rodès, i a casa
tinc els llibres de Frison-Roche en un lloc privilegiat en la meva biblioteca.
Li envejo l’aparent senzillesa de la seva literatura, la seva manca absoluta
d’artifici i l’enorme capacitat per transmetre els grans valors de la muntanya,
de la vida, i els sentiments més pregons de qualsevol esser humà.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: 100 anys de Frison Roche

  1. joan diu:

    Si, jo en tinc uns records semblants, però crec que el títol en castellà era “El primero de la cuerda”, o potser em traeixen els records.

    Fa anys, quan vaig pujar al Petit Dru, tant l’escalada com l’ambient del refugi de Couvercle em recordava l’argument de la novela.

Els comentaris estan tancats.