Música a Prat de Cadí

Diumenge de Resurrecció.
Migdia. Estic a Prat de Cadí, ajagut de
cara a les canals. La gespa és verda , amb clivells d’una catifa de flors
blaves, més aviat de color lilós, que la meva ignorància botànica no em permet
identificar. Fa sol i algun núvol de tant en tant es mou pel cel. No em
cansaria mai de contemplar aquests corredors. A cada llambregada hi descobreixo
una lleixa nova, un efecte de la neu, un bloc que cau…

M’estiro a la gespa i
reposo, contemplant aquest món mineral, de roca i neu, aparentment inert, però
ple de vida i sentit per un muntanyenc. Poc a poc em revenen les sensacions, les
vivències, els records. El bivac amb l’E., L’Anglada-Cerdà a la Roca de l’Ordiguer, el
Cristall amb el M., la Ticó
amb el R., la Sàbat
amb el M…

Em penso que per uns
instants m’he adormit. Pel cap comença a passejar-se una musiqueta, un so suau
i melodiós. Dec estar somiant. No obro els ulls, sinó que vagi seguint la cantarella.
M’abandono a un univers inefable, vaporós, fet de sons i sensacions. Van
succeint-se melodies, algunes conegudes, altres desconegudes.

És curiós això dels
somnis, a cops els recordes i d’altres no, a cops els vius com si estiguessis
plenament despert i altres cops et porten a mons ignots. No sé quan temps estic
així, relaxat, amb els ulls tancats, el sol sobre la pell, el vent que remou
les branques dels pins, i la cantarella de fons.

Quan finalment obro els
ulls veig un noi, uns metres més enllà, que toca el flabiol. Sembla un noi normal,
amb ulleres i llargs cabells, capficat amb l’instrument que té entre mans,
absort en la seva música. Miro amunt, el sol encara hi és, les canals brillen a
la llum del migdia, els arbres estan al meu costat. Discretament agafo la
motxilla i marxo. Ha estat un somni? O aquell noi era real? Mai em deixarà de
sorprendre la muntanya…

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Música a Prat de Cadí

  1. jandeleins diu:

    Quina enveja. Jo tinc molts bons records de Prat de Cadí…

Els comentaris estan tancats.