El retorn de l’ós i el llop

Coincideixen
(?) els suplements de La Vanguardia i Presència d’aquest cap de setmana a
parlar de l’ós i el llop. Més o menys ambdós reportatges són similars.
Constaten l’existència de l’ós i el llop al Pirineu i expliquen el programa del
govern francès per alliberar aquesta propera primavera 5 óssos nous per
intentar assegurar la viabilitat de l’espècie. Valoren com a molt bona noticia
el retorn d’aquestes dues especies, ja que representen una millora de la biodiversitat
i la prova de la recuperació d’uns habitats que es creien massa malmesos.
Alhora tots dos articles assenyalen l’oposició dels ramaders pirinencs al
retorn de les dues espècies.

[@more@]

Els
únics veritablement perjudicats amb el
retorn d’aquests animals serien els ramaders pirinencs, els pocs que resten,
que veuen com perden vaques, cavalls, xais, amb unes compensacions molt baixes,
inclòs inexistents a les valls andorranes. Ara que poc a poc es va estenen una
certa consciència mediambientalista i la reintroducció d’aquests depredadors ja
no està gaire contestada socialment, em sembla del tot injust que els
veritables perjudicats no puguin ser compensats. Les vaques, els xais, les
eugues i cavalls, els pastors i ramaders són necessaris i imprescindibles al
Pirineu, però també han de poder-hi viure els óssos i llops. La convivència
entre ambdós és i serà sempre difícil, però amb una política generosa, àgil i
flexible de compensacions per pèrdua d’animals em penso que es podria gestionar
el rebuig dels ramaders de manera més positiva. És del tot fals que els greus
problemes de la ramaderia pirinenca estiguin causats per l’ós o el llop. La
ramaderia pirinenca és una activitat important, però econòmicament marginal.
Tanmateix els ramaders no han de pagar les desgràcies produïdes per aquests
animals i han de tenir un sistema de compensació immediat i satisfactori.

Cada
cop penso més que potser el veritable rebuig no rau únicament en els ramaders,
sinó en altres veus i interessos que volen el territori per altres fins, poc
confessables.

¿És comprensible un rebuig local tan elevat amb només 25 atacs a ramats a la
vall d’Aran, que sols han causat 24 animals morts i 341 desapareguts que
s’imputen als plantígrads però probablement son per altres causes? El 2004 es
van atribuir a l’ós 29 animals morts i 253 desapareguts. Tot això sobre una
cabanya superior als 20.000 xais al Pirineu català. A França el 2005 es van
comptabilitzar 130 animals morts sobre una cabanya censada superior als 570.000
xais!


Amb aquestes xifres em sembla evident que aquí hi ha altres interessos i que
algunes persones s’han dedicat a realitzar manipulacions escandaloses. El paper
jugat pel Síndic de la Vall
d’Aran ha estat com a mínim equívoc, per no dir quelcom més gruixut. A aquests
interessos els óssos i llops els fan nosa, ja que vol dir més control sobre el
territori, i ells sempre han estat acostumats a fer el que han volgut. Per què
no es parla mai dels caçadors, que em penso que tenen molt protagonisme en
aquest joc, però sempre volen amagar-se discretament? Potser ja comença a ser
hora de desemmascarar a aquells que s’han fet seu el territori per interessos inconfessables.

Encara
que enlloc s’esmenta hi ha una contradicció que és sagnant. Per una banda el
retorn del llop i l’ós sembla un bon indicador biològic, però per l’altra al
Pirineu es continuen duent a terme grans desgràcies ecològiques. No és una
contradicció que l’ós torni i que es vulgui aniquilar la vall d’Arreu o Filià?
No podria ser possible protegir ambdós? Si el preu al retorn de l’ós i el llop
és el sacrifici de la vall de Ruda, de Filià o Arreu potser tot plegat ens
sortirà una mica massa car.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El retorn de l’ós i el llop

  1. Joan diu:

    Totalment d’acord, els interessos són molt grans perquè ni el llop, ni l’ós, per no parlar d’altres espècies menys emblemàtiques, no retornin a les muntanyes d’on no haurien d’haver sortit mai. Tots aquests utilitzen als ramaders i la seva lògica por en contra del retorn d’unes bèsties que, per altra banda, ens tenen més por a nosaltres que nosaltres a ells.

    T’equivoques en un punt, però, i és que els ajuts no són minsos sinó més aviat al contrari. I per això s’imputen als óssos o als llops danys que no han fet ells. I com l’Administració ho sap, per això fa els ulls grossos, per guanyar-se als ramaders. En tot cas pots estar segur que això no hi ha qui ho pari.

Els comentaris estan tancats.