Quads

Des
de fa un parell d’anys cada cop és més fàcil trobar per la muntanya aquests
enginys mecànics anomenats Quads. Em dona la sensació que en els darrers mesos
el seu creixement és alt, o si més no, cada cop els trobo més anant per la
muntanya, especialment la mitja muntanya. Suposo que el seu preu deu ser mes
assequible i que ben aviat es produirà una autèntica explosió i encara en
veurem més.

[@more@]

Amb
això dels quads pot passar el mateix del que va passar amb les motos de trial i
enduro alguns anys enrere. Els motoristes anaven per on volien, s’enfilaven
arreu, i consideraven que la muntanya era seva i hi podien fer el que volien.
La convivència amb els excursionistes era sovint tensa i les agressions al medi
continues. Actualment, sense que hagi desaparegut el problema, si que ha minvat
i la pedagogia, una certa regulació sovint incomplerta i una major conscienciació,
ha fet que el tema de les motos a la muntanya estigui acotat. De fet, em penso
que els motoristes es queixen que les restriccions per anar a la muntanya els
limita massa i han arribat a crear una associació per defensar els seus drets.

Veig
fil per randa que amb les quads es segueix el mateix procés. Estem ara en plena
etapa de la llei de la selva. Els trobes arreu, viatjant a gran velocitat,
malmeten els camins, els prats, fent fum i soroll. I compte amb cridar-los
l’atenció, que encara pots rebre. Per a ells tota la muntanya i qualsevol camí
es bo per apretar el gas a fons, i si ha plogut i hi ha fang encara millor.

Reproduir
el discurs de les èpoques de les motos sobre la conservacio del medi i el
respecte a la natura comença a cansar i desanimar. No es tracta de si la
muntanya és d’un o de l’altra col·lectiu, de si hi tenen mes drets els
muntanyencs, els motoristes o els conductors de quad. Aquest debat és esgotador
i estèril, ja que no ens porta enlloc. El veritable debat és el del respecte a
la muntanya i a la natura. Tots, els excursionistes els primers, hem de
respectar el medi, i qualsevol activitat que s’hi dugui a terme que l’afecti
greument s’ha de vigilar al màxim.

Per
molt que em diguin, no té res a veure anar una colla caminant per un corriol
que un grup de quads a tot drap, erosionant el terra, fent fum i soroll. A mi
em costa d’entendre que els conductors dels quads diguin que volen respectar el
medi. Em consta d’entendre el que diuen alguns conductors de quads que ells
també estimen la natura. A mi em sembla que el que estimen és la mecànica i les
sensacions associades a ella, i que si els camins, el fang i els forats els
trobessin en un circuit indoor ja els aniria bé. Al·leguen també el seu dret
legal a circular arreu i rebutgen limitacions. I tant, però si compten els
milers de quilometres asfaltats front les pistes forestals, ¿per què no
circulen per l’asfalt i ens deixen tranquils als que volem gaudir de la pau de
la natura? El dret a circular no és per tot arreu, a qualsevol velocitat i
sense cap control.

Espero
que el debat es vagi reconduint i passi amb els quads el mateix que amb les
motos, però encara tenim per davant una etapa conflictiva. En tot cas els
excursionistes no hem d’abaixar la guàrdia i defensar la muntanya d’aquestes
agressions.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.