Anuari Territorial

Em
cau a les mans l’Anuari Territorial de Catalunya. És un volum gruixut, de
458 planes, editada per la Societat Catalana
d’Ordenació del Territori de l’Institut
d’Estudis Catalans
. Em penso que és el segon any que es publica i la seva
intenció és recollir en un llibre tots els temes i esdeveniments d’àmbit
territorial que han tingut lloc al territori català, sigui per haver estat
noticia, debat o conflicte. El treball, metodològicament molt ben estructurat i
homogeni, sintetitza els fets d’àmbit territorial rellevants sempre des d’una perspectiva
purament descriptiva i mai valorativa. És un document útil pels especialistes,
però també interessant pels aficionats de cap de setmana que ens preocupa el
territori. Hi trobo ben recollits alguns dels temes d’àmbit muntanyenc com el
conflicte de la vall d’Àrreu, de Filia, la construcció a la vall de Ruda, les
centrals eòliques a diverses serres, el projecte de la Tuca, el Parc Nacional
d’Aigüestortes, etc.

[@more@]

Són
200 referències, totes elles importants, però probablement en podrien haver-hi
més. Després d’una lectura en diagonal del llibre pot quedar una impressió de
cert pessimisme, davant l’amplada i magnitud dels problemes territorials del
nostre país. Jo no ho veig així. Només pel fet que els problemes territorials
hagin entrat en l’agenda política, però especialment social, ja vol dir que hi
ha una creixent conscienciació sobre la necessitat d’anar amb cura sobre el
territori. No sempre s’hi treballarà bé, a cops els resultats seran
discutibles, però se’n parla i se’n parlarà, i el fet que es generi debat
sempre és positiu. Abans ens trinxaven el país d’amagat i no es podia discutir
cap decisió de les administracions. Ara se’n parla i poc a poc va creixent la
consciència sobre la necessitat de conservar el medi i actuar-hi amb molta més
cura i prudència. Els reptes territorials a casa nostra són gegantins, enormement
complexos i amb unes implicacions greus. Normalment darrera de cada conflicte
territorial s’amaga un debat molt més profund, que implica alhora un debat
sobre models de desenvolupament econòmic, sobre participació social i
democràcia, sobre organització social. Els interessos són fortissims, les
inèrcies a cops insuperables i les alternatives no sempre clares. Per tot això
que s’obri un debat ja és positiu en si mateix, i aquest Anuari hi posa el seu
gra de sorra. Gràcies a l’Alex Tarroja i el seu equip per aquesta iniciativa,
així com per la llista Territori que manté a Internet, ja que amb petites
iniciatives com aquesta s’avança i es comencen a construir alternatives.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.