Llegeixo al butlletí de la Fedme que per fi s’ha culminat el marcatge del primer sender de tot el continent Africà. Desprès de deu anys de gestions s’ha fet realitat un sender intercontinental que uneix Europa i l’Àfrica per l’estret de Gibraltar (?). Sembla que per aprofitar el fet històric inclòs es va fer un petit curset de formació sobre senyalització celebrat a Ceuta el novembre passat, amb assistents d’aquesta ciutat i de Tetuán. El sender és diu A1. El projecte vol unir en una primera etapa Ceuta i Tetuán pel massís de El Haouz i està cridat a ser la columna vertebral de la xarxa de senders marroquina. A més llarg termini el sender està projectat per estendre’s cap a les muntanyes del Rif i el massís de l’Atles fins el desert, amb 2.700 quilòmetres de recorregut.
També s’han iniciat les primeres passes per la senyalització dels senders PR CE 1 i PR CE 2 a Ceuta, i al mateix temps s’està enllestint l’estudi del darrer tram del GR E4, entre l’estació Marítima i la frontera amb el Marroc al Tarajal. Aquí s’iniciaria el sender A1 que també es coneixerà com GR 1.
Fins aquí la informació de la nota de premsa. Desprès de llegir-la quedo pensatiu. S’ha d’entendre com a una bona noticia?. És un signe d’inici de normalització del continent Africà que hi comencin a arribar alguna de les manifestacions d’oci europees? Vol dir que al Marroc existeix una incipient afició pel senderisme? O potser més aviat és una nova manifestació de l’intrínseca mentalitat colonialista europea? Al Marroc i a l’Àfrica li calen GR o altres tipus d’ajuda d’Europa?
Mentre es feia aquesta inauguració s’esdevenien els terribles fets del bloqueig de les tanques a Ceuta i Melilla, amb una bossa d’immigrants rebutjats,morts, dolor i desesperació. Resto pensatiu.
[@more@]
