Castanyada

Passo el llarg i llaminer pont de la Castanyada prop de la muntanya, en un poblet del Prepirineu, veient la muntanya de lluny sense donar ni un pas, postrat per un mal que desitjo passatger.

Al poble tot són comentaris sobre el cadaver d’un caçador descobert fa pocs dies. Estava caçant en un bosc proper i van descobrir el seu cos amb la carcanada esquinçada, grans ferides i en unes circumstàncies del tot insòlites. Hi ha molt neguit. Alguns parlen d’un llop, potser un os, però em sembla que per sota sura encara les pors atàviques als terrors de les muntanyes. Tothom espera amb nerviosisme els resultats de l’autòpsia però mentrestant l’angoixa i la por és gran.

Mentre els troncs cremen pausadament a la llar de foc llegeixo al diari dues noticies ben diferents relacionades amb la muntanya.

[@more@]

La primera és un breu de la secció d’economia on es diu que el Govern de la Generalitat està preparant un projecte de llei de mesures financeres que han d’acompanyar els pressupostos de l’any 2006 que preveu l’actualització d’una quinzena de taxes públiques. Entre aquestes taxes destaca la petició d’una clarificació i definició dels supòsits on la Generalitat cobrarà pels serveis de rescat i salvament de persones en zones de perill. L’objectiu és aclarir que es considera conducta imprudent i temerària.

Segons el nou projecte seran objecte de cobrament aquelles actuacions que es produeixin en zones perilloses, respecte a persones sense l’equipament adient per a realitzar l’activitat i quan la sol·licitud del servei no tingui motius objectivament justificats.

Com ja es sabut la Generalitat va colar en els pressupostos de l’any passat la possibilitat de cobrar els rescats, especialment els de muntanya. La mesura va aixecar molta polseguera, però malgrat les negociacions endegades des de la Feec, va tirar endavant. Encara que des del segon semestre de 2005 els bombers poden cobrar els rescats a la pràctica no s’ha fet. Em consta la incomoditat dels responsables de seguretat i dels bombers per la indefinició del concepte. La Feec ha estat negociant amb molta discreció per diferenciar entre els rescats a turistes (susceptibles de cobrament) dels muntanyencs amb experiència (exempts de cobrament) i sembla que s’ha arribat a un pacte verbal perquè això sigui així. Sembla que aquest nou projecte va en la bona direcció i donaria cobertura legal a aquest compromís. Es manté el principi del cobrament, però només en els casos injustificats o en aquelles circumstàncies on la imprudència hagi estat evident, en un intent d’excloure les activitats habituals dels muntanyencs, encara que siguin de perill. Caldrà anar seguint el tema i veure el redactat final.

La segona noticia que surt al suplement esportiu dels dilluns és la ressenya d’una nova biografia del Reinhold Messner que ha de publicar-se properament. No em crida l’atenció un nou llibre del Messner, on suposo que es repetirà com en tots (i on jo em tornaré a preguntar si l’ha escrit ell o bé un negre a sou). El que em crida l’atenció és el fet que un diari de gran tirada, després d’un cap de setmana on el Barça ha fet un paqrtidas, dediqui mitja plana a comentar un llibre d’un alpinista. Potser l’editorial ha pagat la noticia (coneixent als directius de l’editorial m’atreveixo a dir que aquest és un supòsit altament improbable) o bé quelcom està començant a canviar en la relació de mitjans de comunicació i muntanyencs. Quan hagi llegit el llibre us prometo el meu comentari.

Tweet