Anàvem passejant pels lloms d’Hautacam. El dia era gris, la boira ho embolcallava tot i un inusual fred tardorenc, malgrat ser agost, ens feia anar ben tapats. Les condicions no permetien res mes que una simple passejada, una “balade” com diuen els francesos.
La muntanya estava coberta d’un petit matoll, florit. Era una flor blavosa, sense massa interès mirada de prop, però que feia un gran efecte en conjunt, contemplant tota l’estesa. Pregunto el nom i una amiga em diu que a Catalunya en diuen brugarola. És evident, ja que el matoll és una mena de bruc en petit. Em sorprenc perquè desconeixia el nom. Tinc amics que es diuen igual: Brugarola o Brugarolas. Aquest és un cognom no del tot infreqüent a Catalunya. Els comentaré el nom de la planta, potser ho desconeixen. M’ha agradat aprendre avui aquest nou mot.
[@more@]
