He tastat el paradís

Aquesta final de primavera i entrada d’estiu he fet algunes excursions i ascensions que encara servo al fons del meu cor. He pogut pujar a cims de tres mil metres, m’he banyat en llacs gelats, he sucat els peus en rierols jogueners, m’he embadalit davant les ponzelles de les flors de l’alta muntanya, m’he enlluernat davant el verd intensissim del glever, he vist bordes de simple rusticitat, he saltat per blocs i crestes, he dormit per sobre dels dos mil metres, he mirat fins l’esgotament els paisatges mes llunyans des de la punta del cim, he suat, he passat gana, m’he cremat pel sol, he estimat amb la persona aimada… he tastat el paradís. Per uns instants, unes poques hores, he estat feliç, he entrat al paradís, al meu paradís. Sé que és un gaudi provisional, transitori, que allò que m’era donat duraria poc, però l’he pogut paladejar. I m’he sentit feliç.

Un cop vaig anar a un enterrament, i els fills del difunt havien recollit al recordatori un pensament del pare: “El paradís terrenal no es trobava entre el Tígris i l’Èufrates, sinó entre el riu de Noarre i el riu del Bedo.” El mort era una persona que s’havia estimat molt, moltíssim, aquell tros de Pallars entre aquests dos rius. Potser quan jo em mori voldré que algún posi en el meu recordatori “El paradís terrenal no es trobava entre el Tígris i l’Èufrates, sinó entre el Costabona i l’Orhy”. No ho se, procuraré pensar-ho durant una mica de temps.

Aquest post posa fi temporalment a aquest bloc durant l’estiu. Marxo cap a les muntanyes, a intentar retrobar el meu paradís. A començaments de setembre retornaré.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: He tastat el paradís

  1. Luthien diu:

    Ah! Les muntanyes!!!! El gran paradís com ho descrius tu!!!!!!!!!!!

    Que et vaig bé les vacances entre arbres, matolls, camis d’ombra però també de sol, entre pics, i una mica de neu si és que encara en pots arribar a tastar!!

  2. Ricart diu:

    Hola,
    Volía felicitar-te perquè, a part del que dius aquí, ho fas de manera excel·lent.
    Esperaré amb impaciència les cròniques de Setembre.
    Salut!

  3. lonquin diu:

    Acabo de llegir aquestes notes i, casualitats de la vida muntanyenca, el que dius lliga del tot amb unes notes meves, escrites posteriorment al meu bloc.

    Allà també parlava d’un tros del Pirineu (on he estat recentment) com un paradís. I és que el tenim ben a prop…

    Bones vacances muntanyenques!

Els comentaris estan tancats.